HOSPITALET: Despensa y trastero. Hospitalenses: ¿Qué identidad?

HOSPITALET: Despensa y trastero. Hospitalenses: ¿Qué identidad?

Bellvitge educa:          L’HOSPITALET DE LLOBREGAT ISSN 2462-6333

Mª Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

http://bellvitgeeduca.blogspot.com/

Desde la Edad media pero especialmente a partir del siglo XIX y durante principios del XX, gracias a la canalización del Llobregat, la Marina era una zona tan fértil que se la denominaba “La despensa de Barcelona”. Algunos años las tierras daban tres cosechas, nos dijo el Sr. Campamà. Los ricos de Barcelona tenían aquí sus masías a las que venían a veranear hasta que encontraron acomodo por las faldas del Tibidabo y luego más allá.

En Sant Josep la industria destinada a la construcción o al textil también abastecía ampliamente el comercio y la urbanización de nuestra próspera ciudad vecina, claro que un poco también a la nuestra aunque de un modo mucho más dispar, ya que los ricos eran los ricos de Barcelona y los pobres eran los trabajadores de l’Hospitalet, y la urbanización de los sitios donde se albergan los pobres… ya se sabe, con poco se conforman.

Cuando Barcelona celebró la Exposición Internacional (1929) sacó los sitiales de Sants (sitios donde se almacenaba y seleccionaba la basura) y ¿dónde los trajo? A Hospitalet, así se formó Can Pi (actual Gran Vía II) Así, Hospitalet se fue convirtiendo en el patio trasero de Barcelona.

Teníamos mar, chiringuitos donde venían a comer de Barcelona, farola, sitios con aguas termales, incluso. Hospitalet se vendió su mar al Consorcio de la Zona Franca de Barcelona, por dos duros, ya se sabe, cuando se está al servicio de alguien poderoso…

A partir de mediados del s. XX los grandes propietarios de terrenos se fueron vendiendo los campos para albergar las industrias metalúrgicas y sus trabajadores, a muchos de los cuales nos dejaron cercados en suburbios sin comunicación con nuestra propia ciudad, eso sí podíamos ir y venir de o a la gran metrópoli a la que todos estamos sometidos.

Y ahora nos encontramos con que Hospitalet tiene que acoger los grandes edificios que Barcelona no puede o no quiere albergar. ¿Es eso lo que necesita nuestra ciudad? ¿Nos cargaremos para ello el último rescoldo agrícola que necesitan los terrenos del Delta? ¿Es por aquí por dónde va el futuro para nuestros hijos e hijas, nietos y nietas? Deberíamos pensarlo bien.

Algunas de las que entonces éramos niñas hemos ido, poco a poco, abriendo los ojos a la realidad política, cultural y social en la que fuimos a caer. Hemos aprendido a apreciar el pasado rural de nuestra ciudad, el tejido asociativo, la vida comunicativa y activa, la integración de las diferentes formas culturales y lenguas: las que traíamos, las que existían, las que van viniendo…

Y ahora nos preguntamos ¿quiénes somos? Porque después de 50 años ya no somos lo mismo que si no hubiéramos salido de nuestros pueblos. No renunciamos a nuestros orígenes, pero ya no vivimos sólo de ellos, algo nos ha ido conformando ¿qué es? No somos Barcelona ni venimos de aquellos pageses rurales de l’Hospitalet, el folklore de las distintas regiones de España se ha ido fundiendo con las tradiciones catalanas y absorbe ya algo de otras más lejanas, pero la amalgama que nos rodea no es lo que somos, lo que somos anda más por las raíces, ¿Qué raíces se me han enredado con las de esta ciudad formando una sola? Son las raíces de ser todos y todas trabajadoras y trabajadores. Esa es nuestra identidad.

Y es una identidad poderosa, digna, en estos tiempos en que el capitalismo desenfrenado condena a muchos honrados trabajadores a la miseria, recordemos la dignidad de nuestra clase, no dejemos que nos desunan, nuestra fuerza siempre ha estado en ir todos a una.

Foto: Feixa Llarga, Cal Trabal

L’Hospitalet,12-3-2014

A mis conciudadanos de l’Hospitalet

Dones de Bellvitge. Record i agraïment.

1.          Primers anys del barri (1965-72)

Algunes veïnes dels primers blocs: Carmina García, Luisa Martínez, Juliana...  organitzen, des de 1966, colònies amb nens i nenes del barri i del carrer Campoamor.  Els dos primers anys van ser mixtes, els dos últims, quan els jesuïtes i els joves que amb ells van venir al barri van començar a organitzar colònies amb nens, anàvem només nenes a Olot a la casa que allí tenien les “Missioneres del Cor de Maria” que portaven la primera “guarderia”. Més endavant tota aquesta activitat es va unificar sota l’actual esplai Bellvitge.

Juliana treballava a la cuina de l’Hospital, la seva mare, Aurelia Muñoz Martínez, era la “iaia” per a molts; invident, inventava poesies per la gent del barri i demanava per les necessitats que escoltava a la ràdio. Era la seva manera de participar en la construcció d’un món millor.

1968 Colonias en Olot organizadas por Carmina García y otras vecinas.

Juliana y la "yaya" que, invidente, nos componía poesías

las hermanas que iniciaron la "guardería" de MDB en un aplec organizado por el Sr. Tomás.

2.          Els anys de “No més blocs” (anys 70)

Pura Fernández[1] va venir del barri de la Bomba, al 1968, amb el seu marit i els seus 3 fills. Quan van empresonar el seu home per ser d’un partit polític que llavors estava perseguit, ella es va començar a interessar per la política i es va fer, com ell, comunista. Va estar un temps a presó, allí va aprendre a llegir de la mà de la seva advocada Manuela Carmena. A més de participar en totes les lluites que ella considerava justes (tot i que no fossin organitzades des del seu partit), casa seva era un refugi per a molta gent que allí es reunia i on, fins al final dels seus dies, sempre es podia trobar un plat de menjar calent. Era autèntica, valerosa i honesta, intel·ligenta i creativa. Merescudament, el nou Centre d’atenció Sanitària porta el seu nom.

Pura Fernández i el Centre de Salut que du el seu nom

En 1972 Pepa Vignau, rsc. inicia, amb alumnes de l’escola “Sagrat Cor” de Barcelona, un casal d’avis, el Casal Ermita.

Casal Ermita en Can Bellvitge (Girona)

Mª Josefa Aigé va venir el 1972 a col•laborar passant unes enquestes, li va agradar el barri i al 1976 es va quedar a viure aquí. Treballava al menjador de l’Escola d’Educació Especial “Estel” i participava de grups de matrimonis i d’un incipient grup de joves, “Vivac”.

Mª Josefa Aige i Vivac

1974 (novembre, 13) Gran manifestació en suport de Tintin, en demanda de la subvenció municipal. El 15 hi ha una reunió batlle-afectats. El 17 es decreta incloure-la a la xarxa pública com a “guarderia laboral", subvencionada pel Ministeri de Treball. Posteriorment serà la “Llar d’infants el passeig”.

Isabel Hernández i Rosi Ruiz, mestres durant molts anys d’aquesta llar d’infants i de la “Tintín”, ens van explicar a la conferència de Bellvitge 50 “dones del barri” que elles i les seves companyes van lluitar perquè els infants se sentin feliços en un espai acollidor que afavoreixi el seu desenvolupament.

Manifestació de la Tintín

Al 1976 es van realitzar unes “Jornades catalanes de la dona” al paranimf de la universitat a les que van participar dones de Bellvitge com Pura Fernández.

Operació Neteja

1976-77 “Operación limpieza”, amb la participació massiva de dones del barri.

1978 (febrer, 25) Tancada durant uns dies a la parròquia de N.S. Bellvitge per reivindicar un consultori i un ambulatori. Manifestacions diàries en suport a la tancada. Dones de les quatre AAVV signen una carta conjuntament.

Tancament per la sanitat

El 1978 la germana teresiana Montserrat Ortiz inicia el “Esclat”

Se reglamenta el “mercadillo” que ja es feia de forma irregular.

El 1979 s’obre la Biblioteca Europa, de la “Xarxa de Biblioteques Municipals”, a l’escola “Europa” que posteriorment passa a anomenar-se “Joan Miró”. Teresa Quinquilla Alertorn, veïna del barri, participava de totes les mogudes com una més. Conserge i després auxiliar administrativa de l’escola Europa va portar durant molts anys la biblioteca “Joan Miró” d’aquesta escola. Alguns recorden com feia llegir els grans amb els petits, i com explicava contes.

Teresa Quinquilla

3.          Els anys 80

Nelly  Peydró va ser un element clau als anys 80, promovent, des de l’Aula de Cultura, diferents activitats artístiques i culturals, entre elles la del grup “Arrels”, també va saber aglutinar diferents sectors i entitats.

Carmenchu Azkarraga,  va impulsar la creació de l’escola d’adults a l’Aula de Cultura dels anys 80, en la que moltes dones i molts homes van realitzar els estudis que no havien pogut fer abans. Quan van començar a venir  professors a l’escola d’adults, aquests van compartir feina amb talleristes, fins que es va fer càrrec definitivament la Generalitat.

1982 (març, 31 i abril 1) Mobilitzacions Col·legi Bemat Metge (donen classes al carrer davant de la perillositat de les aules cedides als altells damunt de tallers. Dimarts, 17 mobilitzacions també al col·legi de la Marina.

L’Associació esportiva BELLSPORT, creada per un grup de professors de l’Institut Bellvitge,  treballa des de 1983 amb les AMPAS i els Centres educatius promocionant l’esport entre els més joves del barri. Porta el nom de Sergio Manzano, en record d’un d’aquells professors, mort prematurament.

En 1988 nace “l’Associació Socio-Cultural Vivències”, hoy “Associació Cultural Vivències”, una asociación que entonces era de mujeres y para mujeres, con la implicación de personas de nuestra parroquia.

D’aquesta entitat va sortir la de “Dones vídues de l’Hospitalet” amb seu al nostre barri.

A l’escena del Joc de rol de Bellvitge 50 organitzat per LaFundició “Trabajos y días” es va recordar el treball precari que moltes dones realitzaven a la llar.

2015 Grup de la dona de la Vinya

4.          Anys 90

Durante los años 80-90, por aquí, como en otros sitios, el paro hacía estragos, muchos jóvenes caían en las drogas duras y sus consecuencias. José M. García Vilamala que ya había fundado la asociación ASPANISBE para atender a chicos y chicas con discapacidad psíquica, fundó la asociación Horitzó para atender a jóvenes con problemas de drogodependencia y a sus familias. Allí empezaría colaborando Mª Josefa Aige en 1992, para pasar, en 1996 a ofrecer unos servicios similares desde la vocalía de drogodependencia de l’AVV, con la ayuda de muchas personas.

1998   Neix l’“Associació per l’acció social de Bellvitge-Gornal, la Vinya” que en 2008 passarà a ser Fundació. L’entitat compta amb molts grups de dones voluntàries i participants dels diferents projectes.

5.          Anys 2000

2003 Es constitueix el grup “amigos de la ermita”.

Des del 2007 tenim la nova “Biblioteca Bellvitge” a la Plaça de la Cultura. Les seves treballadores i els seus treballadors realitzen una tasca de servei al barri que no podem deixar d’agrair.

En 2008 neix la Plataforma “Salvem Cal Trabal” per preservar l’última zona agrària de la nostra ciutat

2018 La Fundació la Vinya inicia un nuevo proyecto: Lligams, de acompañamiento a personas mayores.

---

[1]

Bellvitge: Noticias año a año: 1978-1980 De la dictadura a la democracia

Bellvitge: Noticias año a año: 1978-1980 De la dictadura a la democracia 
Con las aportaciones de Manuel Domínguez del cel'h y de Antonio Valcárcel en el libro "Ermita de Bellvitge ayer y hoy. Del siglo XI al XXI."

1977 Desmuntatge de les pintures de J. Commerelan

1978 - Reforma de la Ermita: Se sanean las zonas en peor estado, suprimiendo el coro y pinturas del retablo.

1978 (gener, 15) Inici de la campanya promoguda pel CUAM a l'entorn de la sanitat. Manifestació i recollida d'escombraries que es van portar a la regidoria.

1978 (febrer, 25) Tancada a la parròquia de N.S. Bellvitge per reivindicar un consultori i un ambulatori, dintre de la campanya del CUAM. Manifestacions diàries en suport a la tancada, amb cassolades. La tancada va durar fins al 4 de març.

1978 (abril, 10) Narcís Serra, conseller d'ordenació del Territori, visita Bellvitge. S'acorda de formar unes comissions Veïns –Ajuntament -Generalitat.

1978 (maig, 16) Dos delegats del CUAM van a Madrid i s'aproven 15 milions per a construir una dotació sanitària.

1978 (juny, 24) Un transformador de ICC és incendiat. Era en un terreny destinat a una escola.

1978 (juny) Sorgeix el problema del solar del c/ Ermita destinat al col·legi Ramon Muntaner. Els blocs veïns, núms. 31 i 32, s'hi oposen perquè no respecta la separació entre edificis. Manifestacions demanant escoles. El juliol s'habiliten 8 aules al casal.

1978 (juliol) Formació d'una nova comissió de festes amb participació indirecta dels partits polítics.

1978 (setembre, 18) Tancada de 2.150 pares de nens sense escolaritzar al col·legi La Marina. Se'ls habilitaran aules a les seus del Casal i la Cooperativa N.S.B. Mobilitzacions durant les dues setmanes següents.

1978 (0ctubre ) Agreujament del problema del solar c/ Ermita. El febrer del 79 s'obstaculitzen les obres.

El juliol del 1.978 l’Ajuntament va aprovar un expedient sancionador i va executar la garantia de 5 milions.

En 1978, les Teresianes inicien “l’Esclat”.  Aquest centre disposa també de Centre Obert, aula Oberta... entre d’altres serveis.

1978, Coordinadora de joves del barri. (calendari)

 El 1979 s’obre la Biblioteca Europa, de la “Xarxa de Biblioteques Municipals”, a l’escola “Europa” que posteriorment passa a anomenar-se “Joan Miró”. Teresa Quinquilla es dedicà a aquesta biblioteca.

1979 (maig) Professors, pares i alumnes de l’ I.N.B. Bellvitge denuncien les agressions que pateix el centre per part dels veïns, per a qui aquest suposa un «robatori» de terreny propi.

1979 (maig) ICC recorre a l’Audiència Territorial de Barcelona, davant la prohibició de construir més a Bellvitge per part de l’Ajuntament.

1979 (setembre, 4) Inicis de la Festa Major. La primera amb una comissió de festes representativa; primer pas del sistema actual.

1979 (setembre) Des del 17, coincidint amb una mobilització a nivell de tot l’Estat, hi ha una campanya en demanda d'escoles i de millors dotacions a les que ja existeixen. Manifestacions diàries. Freqüents tallades de l’Autovia. Tancada de l’APA del Bernat Metge a l'escola, el dia 25. El 27 van tancar les botigues en solidaritat dues hores. Les mobilitzacions acaben cap al 28.

1979 (octubre, 31) Tancada de professors i alumnes de I'INB Bellvitge al centre, per problemes dels PNN.

1979 (novembre, 10) Creació de l'actual AVV. de Bellvitge.

1979 (novembre, 16) Manifestació per integrar la Guarderia Tintin a la xarxa municipal. L'Ajuntament acorda fer-ho el dia 24.

1979 (març) Suspensió de pagaments de CIDESA.

1979 (març) Els dies 22 i 27 vaga d'escoles estatals. L'última en coordinació

amb tot Catalunya.

1979 - 1981: Se realizan excavaciones en ángulo nordeste del exterior del edificio de la Ermita. Se descubren tumbas que sitúan su origen en el siglo XII.

1979 (setembre) Inauguració de l’Aula de Cultura. (Escola d’adults, música: amics de la música i arrels, arts plàstiques...)

Bellvitge. Noticias año a año. Los años de las luchas: 1975-77

Bellvitge. Noticias año a año. Los años de las luchas: 1975-77

Con las aportaciones de Manuel Domínguez del cel'h 

1974 (novembre-des.) Entitats juvenils de diversos bars de l’Hospitalet organitzen la I Olimpíada Popular, amb caràcter reivindicatiu.

1975 (gener-febrer) Les activitats de L’Olimpíada Popular culminen en reivindicacions i entrevistes amb el batlle sobre la situació dels joves.

1975 - Es van fer unes instal·lacions esportives (3 camps de futbol), que només van durar dos anys, ja que per aquesta zona passava el cinturó del litoral[1] - Perquè es van fer?, ens preguntem encara. (Xic de la Barca)

1975 (febrer, 19) El regidor Gallego denuncia en el Ple municipal el robatori de terrenys al barri segons l’estipulat als plans urbanístics. En concret, 12 Ha. d'equipaments. Fet denunciat el maig del 74 pels veïns.

1975 (març, 15) La Associació Bellvitge-Norte convoca roda de premsa denunciant el robatori d’hectàrees i d'equipaments. Es reclama el compliment del Plan Parcial anterior.

1975 (març, 21) L' Ajuntament aprova suspendre la concessió de Ilicències de construcció per un any. Els veïns ocupen solars i hi senyalitzen els equipaments reivindicats.

1975 (abril) Inauguració mercat, que havia estat demanat uns anys abans.

1975 (juny) Aprovació “AVV i Presidents d’escala S. Roque.”

1975 (juliol) La Marina crea la “Agrupació Deportiva Bellvitge.”

1975 (octubre) Mobilitzacions per la salubritat del barri.

1975 (novembre) Campanya de discussió veïnal sobre el Plan Parcial. S'inicia la construcció de dos blocs. A partir del 28 de novembre, manifestacions quasi diàries contra la seva construcció. S’interrompen les obres. Campanya fins al 9 de desembre. El dia 8 una xocolatada infantil al solar reivindicat és impedida per la policia.

En 1975 la ICC lanza un ataque contra las asociaciones del barrio obligándoles a pagar un alto alquiler bajo amenaza de desahucio, lo mismo ocurre con los pequeños comerciantes que comienzan, así, a agruparse.

1975 (desembre) Catorze entitats del barri s'organitzen quan s'adonen que els volen desnonar.

1975 (desembre,21) Manifestació d’uns 1500-2000 veïns a l’Ajuntament.

1976 (gener, 8-11) Manifestacions diàries contra les obres, a les que es llençava, feia malbé o cremava el material de la constructora. La del dia 11 és dissolta per la policia amb molta contundència.

1976 (gener, 12) El dia 12 manifestació a l’Ajuntament. El regidor Gallego anuncia la seva dimissió.

1976 (gener, 13) Concentració contra la carrega policial del dia 11 i contra els edificis. L'alcalde paralitza les obres.

1976 (gener, 25) S'inaugura al Casal una exposició sobre el Plan Parcial. S'anomena “Por el Bellvitge que queremos”.

1976 (març, 7) Assemblea Plan Parcial. Culminació d'una campanya en la qual s'han recollit més de 2.000 impugnacions al Plan originari i en la que s'ha negociat amb l’Ajuntament.

1976 (marc, 12) Aprovació Plan Parcial. Es van produir diverses reunions comissió veïns - Ajuntament, que culminen amb aquesta aprovació. Es frena l'edificació, a excepció d'un bloc, una torre i un centre comercial de 32 botigues.

1976 (març, 27) Assemblea Plan Parcial. Els veïns (2400) decideixen impugnar el que s'ha aprovat a l’Ajuntament perquè no recull totes les reivindicacions veïnals. Acorden seguir les mobilitzacions.

1976: La Marina, San Roque (ahora tomada por la ORT) y Campoamor presentan cinco propuestas en una asamblea, estas propuestas son rebajadas por los moderados, con lo que se van diferenciando más las posturas.

1976 (març) Davant la retirada de subvencions per part del Ministerio de Trabajo, la guarderia Tin-tin en perill de desaparèixer. Noves manifestacions (finals de marc, una altra a l'Ajuntament).

1976 (abril, 20) El Consell Metropolità aprova el Pla Comarcal.

1976 (abril, 21) Inici de les obres d'un bloc (E-52) tocant al col·legi Bemat Metge. Manifestacions diàries fins a mitjans de maig. Carregues habituals de la policia.

1976 (juny, 19) Assemblea unitària sobre dèficits del barri i el tema del bloc en construcció. Sobre aquest últim punt hi ha divisió. Es produeix un gran acord en el tema de la manca de places escolars. Convoquen una manifestació sobre el tema per al 3 de juliol, fins l’Ajuntament. Fou la segona manifestació legal de la ciutat. Bellvitge comptava amb 17 escoles: 4 d'estatals i 13 de privades (incloent-hi Xaloc i Pineda) i uns 650 nens sense escolaritzar.

1976 (juliol, 21) L'Ajuntament aprova la revisió del Pla Parcial de Bellvitge i accepta certes millores proposades pels veïns i els Col·legis d'Arquitectes i Enginyers.

1976 (setembre, 8) Manifestació i abocament de 14 galledes de fang a les oficines de la regidoria.

1976 (setembre, 20) Nova manifestació en aquest sentit.

1976 (setembre, 21) Presentació als mitjans de comunicació de La Taula Democràtica de Bellvitge. Nova manifestació pel fang, dia 23. Nova manifestació el 2 d'octubre cap a l’Ajuntament, tallada per la intervenció de la policia i de Gallego. Anaven a l’Ajuntament amb fang.

1977 (gener) Ja comencen les assemblees setmanals al Passeig (assemblea del porró, a sota dels locals de l’AVV la Marina, al carrer França, després anomenada de la torre, perquè es reunien al lloc del conflicte.).

1977 (febrer, 6) Es constitueix la Assemblea Democràtica de Bellvitge.

1977 (febrer) Apareixen 3 casos de meningitis al barri. Nens que estudiaven als altells dependents del col·legi Europa.

1977 (març, 2) El SECOD presenta públicament el seu treball sobre Bellvitge.

1977 (març, 5) Xerrada-assemblea sobre el tema meningitis i situació sanitària del barri. S'acorden mobilitzacions i negociacions amb L’Ajuntament.

1977 (març, 10) Inauguració baixador de la RENFE.

1977 (març) Nous casos de meningitis. Diverses manifestacions i talls a l'Autovia. L’Ajuntament es compromet a desratitzar i netejar el barri i a tapar clavegueres, però a res pel que fa a l’assistència medica.

1977 (maig, 12) La CMB va aprovar el «Proyecto de Revisión del Planeamiento Urbanístico de Bellvitge».

1977 (maig) Manifestacions de botiguers contra les pujades dels lloguers.

1977 (maig) Ocupació de la part superior del mercat per un grup de veïns. N'exigeixen el condicionament com a dotació cultural.

1977 (maig) Segons sentencia judicial, ICC ha de ser indemnitzada per la cessió de pisos als habitants dels semi-soterranis inundats.

1977 (juny, 6) Tancada d’un grup de veïns al consultori. Va durar un dia. Manifestacions diàries fins que s'arrenquin compromisos al Ple del dia 10. L'Ajuntament posa un ultimàtum a ICC, ha de cobrir les clavegueres en 10 dies.

1977 (juliol, 12) La CMB aprova la revisió del Plan Parcial de Bellvitge: S'eliminen 10 blocs de 16 pisos, 17 torres de 18 pisos i 10 edificis de locals comercials.

1977 (agost) PSC, PSOE i PSUC creen una Gestora pro CUAM.

1977 (agost, 28) L'Ajuntament ratifica la revisió del Plan Parcial.

1977 (setembre) Nova Festa Major, organitzada per una nova comissió de festes formada pel regidor del barri Piera, firaires i alguns veïns.

1977 (setembre) Amenaces de desnonament a entitats i als qui se'ls va donar pis quan el seu semi-soterrani queda inundat.

1977 (octubre) Comença a funcionar l’Institut de Bellvitge.(INB)

1977 (octubre) Assemblea tema escombraries. Negociació amb L’Ajuntament coordinada amb altres AA. VV. d'altres barris. Mobilitzacions pel problema.

1977 (octubre, 22) Constitució del CUAM. Presentació d'un «Plan de Urgencias», amb tres grans capítols: sanitat, cultura i urbanisme.

1977 (novembre) Mobilització d'afectats davant la desaparició dels fons de les hipoteques que havien pagat a ICC.

1977 (novembre, 14) Inundació de més de 100 semi-soterranis del carrer Prado per obturació de les clavegueres.

1977 (desembre, 14 o 15) El Ple municipal aprova la inhabilitació com a habitatges dels semi-soterranis i n'aprova la clausura.

---

[1]http://bellvitgejose.blogspot.com.es/2009/04/39-sucedio-en-bellvitge-en-1975.html