lunes, 16 de enero de 2017

BELLVITGE, NOTICIAS AÑO A AÑO (1965 – 1969)


BELLVITGE, NOTICIAS AÑO A AÑO (1965 – 1969)

1965 A l’agost comencem a viure al primer bloc de Mare de Déu de Bellvitge, els primers habitants, el bloc del carrer Ermita està a mig fer. Sense llum, havíem de pujar a peu els mobles i estris que portàvem amb nosaltres. L’aigua, que tallaven habitualment, l’anàvem a buscar a l’aixeta de CIDESA, la nau on feien els prefabricats.

1965
Aunque no se dieron muchos accidentes, dada la magnitud de los edificios y de las enormes grúas que se habían de utilizar, lo cierto es que, lamentablemente, alguno hubo. No podemos dejar de recordar aquellos obreros, para quienes también debía ser una novedad este tipo de construcción, como auténticos y valientes héroes.

1965 (octubre, 18) El Governador Civil, Sr. Ibáñez Freire, inaugura oficialment el primer bloc: 140 habitatges, pels que es paguen 672 pessetes. de lloguer. Després visita la nau on es fabriquen les peces prefabricades i la nau on es fabricaven els mobles,[1]que més endavant seria destinat a església i llar d’infants.

  • 1966 (2) – Se crea la Cooperativa de Viviendas Obreras de la barriada de la Bomba. sus fundadores son Pura Fernández y Felipe Cruz que llegaron en 1948 desde Jaén (5)
  • 1966 (LVG) – Construcción del colegio en la Bomba

  • 1966
  •  1966 Folletos de propaganda

1967 (abril) 2 anys després de l'arribada dels primers habitats, l'Ajuntament aprova I'obertura d'una taula de pa al detall a Bellvitge, en concessió a una panificadora de la ciutat, als primers locals comercials en MDB, 20, on també hi havia un estanc, la farmàcia del "Sr. José" (oberta al 1968) i una botiga de mobles (aquesta sí des del començament). Als baixos hi havia una fusteria.


1967 (juliol, 28) Acte de lliurament de títols de propietat de 168 habitatges i benedicció d'un altres ja ocupats, tots socis de la cooperativa de Bellvitge.
1967 (octubre, 17) Inauguració del col·legi privat «Ntra. Sra. de la Merced», amb pàrvuls i 2 preparatòries, una per a batxillerat elemental i una altra per a ensenyaments comercials, tot i que ja funciona des del 1966. Es preveuen ampliacions.

Al 1967 ja funcionava la primera "guarderia" del barri portada per les germanes Leonor, Montserrat i Teodora, “Missioneres del cor de María”, a les que recordem amb afecte els que les vam conèixer. La inauguració oficial va ser al 1968.
La hermana Montserrat Foto de Mauricio Martínez

1967 (novembre,19) Inauguració i benedicció d'un supermercat SPAR, que patrocina un festival infantil.

1967 Hi ha 14 edificis acabats. La Travessia Industrial encara no està feta. Entre l'Avinguda mare de déu de Bellvitge i la Carretera del Mig hi havia dues masies: Can Bengala i Cal Pepet de la casa Llarga.

[1] Conferència de 9 de setembre, 2015 “Dones de Bellvitge”, de Bellvitge 50
[2] Conferència de 22/02/2015 de Bellvitge 50 “Quan Bellvitge eren camps”.
1967 En el primer bar, en la avenida Nuestra Señora de Bellvitge, nace la primera entidad propiamente del barrio: la Unión Deportiva Bellvitge. Juan Meroño es uno de los primeros vecinos que se encarga del buen funcionamiento de la entidad deportiva.


1968 (gener) Legalització de la “Asociación de Cabezas de Familia”.
1968 (mar) El DPS organitza un curset per a vigilants i conserges.
1968 (abril 20-28) Setmana cultural. Actes de Bellvitge: conferencies, exposicions, fotografia, tuna, cinema, etc ... i teatre per un grup de veïns.


1968 (abril) Inauguració de la parròquia de N.S. de Bellvitge i de la guarderia, que ja funcionaven al barracó que utilitzaven els treballadors per menjar.
El P. José Miguel González junto con algunas vecinas como Carmina, Juliana y otras organizan actividades socioeducativas con jóvenes y niños como las colonias a Olot a la casa de las “Misioneras del corazón de María”, institución religiosa que se hacía cargo de la primera guardería.

1968 (maig, 17) Inauguració nou accés a l'Autovia, eliminant l'anterior,
denominat “pas de la mort”.
1968 (maig) Inauguració d’una línia d'autobusos amb la Pl. Espanya.

1968 Escoles Les primeres escoles eren acadèmies privades que van posar als altells. A Bellvitge sud són les de “Nuestra Señora de la Merced”, després anomenada “Cervantes”, la del “butano” al bloc on vivien els treballadors d’aquesta empresa i la “Academia Azul” anomenada així perquè el bloc era d’aquest color. Totes eren d’inspiració falangista i en totes rebíem maltractaments físics i psicològics.
Foto Mauricio Martínez

Estiu del 68, un grup de joves, amb el Pepe Ituarte al capdavant, van fer una enquesta al barri de Bellvitge per saber quines eren les necessitats prioritàries. (En aquell moment Bellvitge era un grup d’edificis sense voreres, ni clavegueram, ni ambulatoris, ni escoles, ni...). Es va decidir començar una escola amb nens i nenes de 4 anys. La immobiliària va cedir un espai en un altell del carrer Ermita, 20.
Altres joves amb Ramon Ribas Boixeda comencen a fer activitats amb els nens que hi havia pel carrer com cinefòrums, excursions i colònies.

1968 (juny, 15) Festival musical organitzat pel Departament de Promoció Social que va obrir la Immobiliària per donar "vidilla" al barri (i millorar la propaganda) Actuació de «Los Diablos»,


Al juliol del mateix any va organitzar un festival de pallassos. Les fotos ens les va enviar Isabel Gamez Enriquez, son del Club d'Esplai Bellvitge no sabem de quin any però és probable que fossin d'aquest any.
La ICC va destinar un dels edificis comercials a Casal per organitzar activitats esportives i culturals. A un costat hi havia la pista de patinatge que encara hi és i a l'altre la pista de bàsquet que després es va utilitzar per fútbol i hoquéi.


Foto Maruricio Martínez. Equip femení de bàsquet: "Butano"


I és que al 1968 el barri ja es veia així, des de la Gran Via i des d'altres perspectives. 3 anys després de l'arribada dels primers habitants ja havien edificat per tres zones del barri: MDB i Ermita, Prat i Travessia Industrial i Av. Europa, sense serveis bàsics, sense comunicacions, només un munt de parelles joves amb un munt de criatures.

1968 (juny, 16) Acte de lliurament de títols de propietat de 700 habitatges de socis de “La Cooperativa de Viviendas” de Bellvitge, presidit pel Ministro del Movimiento J. Solís Ruiz. Visita i benedicció dels habitatges i a CIDESA.

1968 El setembre de 1968 es celebra la 1ª Festa Major de Bellvitge, organitzada pel Departament de Promoció Social de CIDESA i amb la col·laboració de molts veïns i veïnes. Entre altres actuacions es convoca el «I Salón Nacional
      de Fotografia Artística».

1968 (novembre, 24) Inauguració de 168 habitatges, un bloc, per als socis de la «Cooperativa obrera de viviendas del Barrio de La Bomba». Edifici «Zeus».
  • 1 de diciembre de 1968 (LVG) – Se entregan las llaves del edificio “Zeus” de la avenida Europa de Bellvitge, promovido por la Cooperativa de Viviendas Obreras de la barriada de la Bomba. Debido a su necesidad social se construyó en 8 meses y se entregó sin la obra secundaria realizada.
1969 (juliol, 12) Festival organitzat per CIDESA amb motiu del seu 5è. aniversari. Actuació de «Licia i Georgi Dannn. A l’agost d’aquest any esortegen 20 viatges per a 2 persones que van constituir la «Embajada de Beilvitge, anant a ciutats del Llevant i del sud d’Espanya per promocionar els pisos.


1969 (finals d'any) Creació de la Comissió de barri.

1969 (novembre, 17) Inauguració de la seu de I'ACF, acabada de constituir (6ena. de la ciutat). Amb motiu d'aquest fet, reben la visita del Procurador a Corts J.A. Samaranch i del Director General d'Ensenyament Primari, amb l’assistència de l'alcalde i d’altres autoritats locals. Gestionen l'adequació de locals comercials com a aules escolars públiques (aquest fenomen continuarà fins ben entrada la dècada de 1980). Un mes abans ja havien rebut Samaranch i un any abans, el també Procurador Tarragona.
1969 (novembre) Inauguració del consultori (que no té porta,ni estetoscopi ni aparell per a mesurar la pressió).
  • 27 de marzo de 1970 (LVG) – Se aprueba en el pleno del Ayuntamiento la concesión de ayudas económicas para la promoción de viviendas de tipo social en la barriada de “La Bomba”. En la misma página se menciona que 50 familias barraquistas de Montjuïch podrán vivir en Bellvitge, en vez de que se instalen en unos barracones del Gornal.
1968 - 69: Se derriba la casa del Ermitaño y se construyen los porches, que se mantienen hasta las obras de rehabilitación llevadas a cabo en el 2003.

La primera foto es de la parroquia Mare de Déu de Bellvitge i la segona de Mauricio Martínez
  • 16 de agosto de 1969 (LVG)  Los habitantes del bloque “Zeus” de la avenida Europa de Bellvitge se quejan de las deficiencias encontradas en el acabado de los pisos.
  • 13 de septiembre 1969 (LVG)  Según representantes de la cooperativa, el edifico “Neptuno” (Av. Europa 101-111; color azul plomo) de 168 viviendas se entregará en diciembre, y tienen como proyecto otros dos con terraza para el próximo año. El superávit lo destinará a la construcción de una escuela en La Bomba. Entran en funcionamiento cuatro aulas más en el antiguo colegio con capacidad para 160 plazas.
  • 22 de octubre de 1969 (LVG) – El lunes 19/10/1969 se abre se abre provisionalmente un centro escolar de emergencia con cuatro aulas debidamente equipadas por el ayuntamiento en el barrio de Bellvitge, a la espera de que se acabe de construir el colegio (el segundo del barrio). Este hecho se produjo como iniciativa de la Cooperativa obrera de viviendas “La Bomba”
1969-70 Festes nadalenques.

Caravana para esperar al paje "Ben Bel"






[1] Domínguez, Manuel Taller Barri de Bellvitge. Quadern d’estudi nº 10 cel’h, 1991

martes, 18 de octubre de 2016

Bellvitge. Noticias año a año (1953-1964)

BELLVITGE, NOTICIAS AÑO A AÑO (1953 – 1964)
1953 - El Bellvitge que hoy conocemos empieza a gestarse en el Plan Comarcal de 1953. En ese plan, generado para dar respuesta a las oleadas migratorias de aquellos años, es donde por primera vez, alguien piensa en los campos de cultivo que configuran Bellvitge como zona residencial.[1]
·                    Mientras se preparaban los planes urbanísticos, los entornos de la ermita eran plenamente agrarios y bucólicos lo que atrajo muchos artistas, excursionistas…

1954 Inauguración del «Centro Médico-Social de la Inmaculada», c/Campoamor, al que acudiríamos muchos vecinos de Bellvitge al principio.
1955 - En el núm. 27 de la revista Cuadernos de Arquitectura ya se dio a conocer la Maqueta de Bellvitge tal como se preveía: muchos más bloques, no tan altos, de 7 pisos. Se puede ver en los primeros bloques como el piso 7 es diferente. Pensaban que serían áticos que destinarían a zonas comunitarias, pero luego decidieron hacer los bloques más altos y sin zonas comunitarias. Se vieron obligados a poner ascensor y eligieron el medio más económico.

1956 En abril se aprueba el Plan Parcial del sector, elaborado por el arquitecto Antonio Perpiñà.
1957 – La SEAT (Sociedad Española de Automóviles de Turismo), fundada en 1950 comienza a fabricar el 600, primer coche para muchas familias en aquellos tiempos. Se iba a necesitar mano de obra y vivienda para alojarla.

1958 Antes de edificar el barrio, existían algunos núcleos urbanos, como el de la Calle Campoamor, cuyos servicios (como el centro de salud) pudimos aprovechar los primeros habitantes del barrio. También habían las masías y los campos que aún se cultivaban.

1959 - La Inmobiliaria Ciudad Condal ya es propietaria de gran parte de los terrenos del polígono de Bellvitge. Esto hace que muestren gran interés en promocionar la Ermita. En Febrero de este año se crea el Patronato de Santa María de Bellvitge para impulsar la restauración de la Ermita.[2] Se diseña la ermita con los porches que no se construirán hasta 1969. J. Commeleran pinta los frescos en esta restauración de 1959-1960.


·                    Aunque algunos propietarios de terrenos vendieron a la Inmobiliaria ciudad condal, otros se resistieron, como la masía de Cal Rei,  hasta que se vieron obligados a vender bajo amenaza de expropiación.

 1960 - 1961: Para financiar las obras de restauración de la Ermita se hacen suscripciones públicas, se organizan conciertos e imprimen ediciones “dels goigs a la Verge”. Joaquín Campreciós y su esposa Beatriz Colominas, coincidiendo con la reforma de la Ermita de 1960, regalaron la campana que existe actualmente, en memoria de su malogrado hijo, Jaume que había sido, administrador de la ermita. La Campana pesa 300 Kgrs. y fue “bautizada” por Mn. Homar con el nombre de “Eulalia”, siendo los padrinos los que fueron también administradores de la ermita con Jaume Campreciós: Emilia Colominas, Narcís Marcé y Carme Miret.[3]
Als anys 60 moltes de les famílies que venien a treballar a Barcelona es feien ells mateixos les vivendes als barris anomenats de "barraques" com els de "la Bomba", Pedrosa o Can Pi, que són els que teníem més a prop.

15 de junio de 1961 (LVG) – El Ministro de la Vivienda, José María Martínez Sánchez-Arjona, visita varios grupos de barracas en Barcelona. En una reunión de trabajo se habló de un decreto sobre la desaparición de las barracas en Barcelona, Badalona, Hospitalet y Santa Coloma, que totaliza unas 9.000. A tal efecto hay previsto un plan que ha de desarrollarse en cinco años y que prevé las adecuadas construcciones para dar una morada digna a sus habitantes.[4]
1961 i 1962  Exposicions, concursos de dibuixos i sardanes 1962 amb la cobla Meravella i danses amb l'esbart dansaire de Sant Isidre (Santa Eulàlia) per ajudar a finançar les obres de l'ermita.


1962 - Se produce un rápido e imprevisto desbordamiento del río Llobregat. “La
            tràgica riuada de la matinada del 26 de setembre del 1962, que tantes morts produí riu amunt i en les seves afluències, s’estengué igualment pel Delta de llevant fins a la seva meitat, és a dir, fins a les immediacions de l’ermita de Bellvitge…”

1962 La gran nevada.

Can Pi era un barrio donde vivían los “basureros” o “escombriaires” que se instalaron aquí cuando Barcelona los sacó de Hostafranch por la exposición de 1929, para la que vinieron muchos emigrantes de Murcia que se instalaron en la Torrasa. Estaba situado entre las calles Aprestadora y Bon Humor. Joan Casas[5] ens explica “Les cases solien tenir un pati per destriar les escombraries. Tot s’aprofitava. –solien tenir porcs. Hi havia un dipòsit de latrina, o de bassa, dels pous negres de les cases en les que encara no s’havien instal·lat sanitaris.”
1962: Va haver-hi pesta africana, van matar els porcs enterrant-los en cal viva o portant-los als forns del canyet (fàbrica d’adobs) el que va empestar l’aire un any sencer. Finalment l’Ajuntament va donar aquest servei a una empresa. Can Pi va quedar com un apèndix d’aquest barri.
1964 - La inmobiliaria Ciudad Condal inicia la construcción en Bellvitge. En agosto ya están hechas las dos primeras plantas del primer bloque. En diciembre de 1964 está terminado el primer bloque y en los años siguientes vendrán a vivir a Bellvitge miles de personas.



[1] AVV Dossier 1999 sobre Bellvitge, autor desconocido.
[2] Domínguez, Manuel. QUADERNS D’ESTUDI núm.10. cel’h.
[3] Valcárcel Sangil, Antonio “Ermita de Bellvitge. Ayer y hoy. del siglo XI al XXI”. 2011
[4]  El barrio de la Bomba l’Hospitalet de Llobregat https://barriodelabomba.wordpress.com/
[5] Casas, Joan. L’H un passeig per la historia, 1986 (Itineraris per la ciutat)