HISTÒRIA DE BELLVITGE I DE LA SEVA ERMITA

  HISTÒRIA DE BELLVITGE I DE LA SEVA ERMITA.

1. Fa uns 1.000 anys

Uns mariners veneraven una imatge al carrer Hospital de Barcelona a qui li demanaven un “Bon viatge”. Sembla que ells van construir l’Ermita.

Aquests terrenys eren maresmes del riu Llobregat. Al costat de l’Ermita hi havia una barca per passar el riu. El terreny es deia “el manso de Malvige”, perquè eren d’una senyora que es deia “Amalvitjia”.

I avui encara ho podem veure

2.- PAGESOS I RAMADERS.

Per fi van canalitzar el riu Llobregat i van poder conrear els camps. Els pagesos deien que va ser un pastor i el seu bou qui va trobar la imatge de la Verge.

Són llegendes.

El que sí és cert es que durant aquests mil anys l’Ermita ha patit de tot: robatoris, inundacions, guerres, saquejaments…. Però sempre l’han tornat a reconstruir.

                                  Romeria de pagesos a l’Ermita (segle XIX)

                                                “Aguantaràs la tempesta

                                                    I tornaràs a florir

                                                Quan l’amor de tot un poble

                                                Es retrobi al teu camí”

                                                      (Ramón Fernández Jurado, 1974)

       Aquesta campana que hi ha a l’Ermita es va fer al 1.960 i pesa 300 Kgs.

3. I AVUI….

Els “amics de l’Ermita” l’obren cada dia per airejar-la i que la puguem visitar.

Com diu el poeta:

“Pobra Ermita de Bellvitge

Qui et veu ara i qui t’ha vist!

Eres joia camperola

Reina d’un immens jardí” (…)

(Mª Ángeles García-Carpintero)