1.
Primers anys
del barri (1965-72)
Algunes veïnes dels primers
blocs: Carmina García, Luisa Martínez, Juliana... organitzen, des de 1966, colònies amb nens i nenes del
barri i del carrer Campoamor. Els dos primers anys van ser mixtes, els
dos últims, quan els jesuïtes i els joves que amb ells van venir al barri van
començar a organitzar colònies amb nens, anàvem només nenes a Olot a la casa
que allí tenien les “Missioneres del Cor de Maria” que portaven la primera “guarderia”.
Més endavant tota aquesta activitat es va unificar sota l’actual esplai
Bellvitge.
Juliana treballava a la cuina de
l’Hospital, la seva mare, Aurelia Muñoz Martínez, era la “iaia” per
a molts; invident, inventava poesies per la gent del barri i demanava per les
necessitats que escoltava a la ràdio. Era la seva manera de participar en la
construcció d’un món millor.
1968 Colonias en Olot organizadas por Carmina García y otras vecinas.
Juliana y la "yaya" que, invidente, nos componía poesías
las hermanas que iniciaron la "guardería" de MDB en un aplec organizado por el Sr. Tomás.
2.
Els anys de
“No més blocs” (anys 70)
Pura Fernández[1] va venir del barri de la
Bomba, al 1968, amb el seu marit i
els seus 3 fills. Quan van empresonar el seu home per ser d’un partit polític
que llavors estava perseguit, ella es va començar a interessar per la política
i es va fer, com ell, comunista. Va estar un temps a presó, allí va aprendre a
llegir de la mà de la seva advocada Manuela Carmena. A més de
participar en totes les lluites que ella considerava justes (tot i que no
fossin organitzades des del seu partit), casa seva era un refugi per a molta
gent que allí es reunia i on, fins al final dels seus dies, sempre es podia
trobar un plat de menjar calent. Era autèntica, valerosa i honesta,
intel·ligenta i creativa. Merescudament, el nou Centre d’atenció Sanitària
porta el seu nom.
Pura Fernández i el Centre de Salut que du el seu nom
En 1972 Pepa Vignau, rsc. inicia, amb alumnes
de l’escola “Sagrat Cor” de Barcelona, un casal d’avis, el Casal Ermita.
Casal Ermita en Can Bellvitge (Girona)
Mª Josefa Aigé va venir el 1972 a
col•laborar passant unes enquestes, li va agradar el barri i al 1976 es va
quedar a viure aquí. Treballava al menjador de l’Escola d’Educació Especial
“Estel” i participava de grups de matrimonis i d’un incipient grup de joves,
“Vivac”.
Mª Josefa Aige i Vivac
1974 (novembre, 13)
Gran manifestació en suport de Tintin,
en demanda de la subvenció municipal. El 15 hi ha una reunió batlle-afectats.
El 17 es decreta incloure-la a la xarxa pública com a “guarderia laboral",
subvencionada pel Ministeri de Treball. Posteriorment serà la “Llar d’infants
el passeig”.
Isabel Hernández i Rosi Ruiz, mestres
durant molts anys d’aquesta llar d’infants i de la “Tintín”, ens van explicar a
la conferència de Bellvitge 50 “dones del barri” que elles i les seves
companyes van lluitar perquè els infants se sentin feliços en un espai
acollidor que afavoreixi el seu desenvolupament.
Manifestació de la Tintín
Al 1976 es van
realitzar unes “Jornades catalanes de la dona” al paranimf de la universitat a
les que van participar dones de Bellvitge com Pura Fernández.
Operació Neteja
1976-77
“Operación limpieza”, amb la participació
massiva de dones del barri.
1978 (febrer, 25) Tancada durant uns dies a la parròquia de N.S. Bellvitge per reivindicar un
consultori i un ambulatori. Manifestacions diàries en suport a la tancada. Dones
de les quatre AAVV signen una carta conjuntament.
Tancament per la sanitat
El
1978 la germana teresiana Montserrat
Ortiz inicia el “Esclat”
Se reglamenta el “mercadillo” que ja es feia de forma irregular.
El 1979 s’obre
la Biblioteca Europa, de la “Xarxa de Biblioteques Municipals”, a l’escola
“Europa” que posteriorment passa a anomenar-se “Joan Miró”. Teresa Quinquilla Alertorn, veïna del barri,
participava de totes les mogudes com una més. Conserge i després auxiliar
administrativa de l’escola Europa va portar durant molts anys la biblioteca “Joan Miró” d’aquesta
escola. Alguns recorden com feia llegir els grans amb els petits, i com
explicava contes.
Teresa Quinquilla
3.
Els anys 80
Nelly Peydró va ser un element clau als anys
80, promovent, des de l’Aula de Cultura, diferents activitats artístiques i
culturals, entre elles la del grup “Arrels”, també va saber aglutinar diferents
sectors i entitats.
Carmenchu Azkarraga, va impulsar la creació de l’escola d’adults a l’Aula de Cultura
dels anys 80, en la que moltes dones i molts homes van realitzar els estudis
que no havien pogut fer abans. Quan van començar a
venir professors a l’escola d’adults, aquests
van compartir feina amb talleristes, fins que es va fer càrrec definitivament
la Generalitat.
1982 (març, 31 i abril 1)
Mobilitzacions Col·legi Bemat Metge (donen classes al carrer davant de la
perillositat de les aules cedides als altells damunt de tallers. Dimarts, 17 mobilitzacions també al
col·legi de la Marina.
L’Associació esportiva BELLSPORT, creada per un grup de
professors de l’Institut Bellvitge, treballa des de 1983 amb les AMPAS i els
Centres educatius promocionant l’esport entre els més joves del barri. Porta el
nom de Sergio Manzano, en record d’un d’aquells professors, mort prematurament.
En
1988 nace “l’Associació Socio-Cultural Vivències”,
hoy “Associació Cultural Vivències”, una
asociación que entonces era de mujeres y para mujeres, con la implicación de
personas de nuestra parroquia.
D’aquesta entitat va sortir la de “Dones vídues de l’Hospitalet”
amb seu al nostre barri.
A l’escena del Joc de rol de Bellvitge 50 organitzat per LaFundició “Trabajos y días” es va recordar el treball precari que moltes dones
realitzaven a la llar.
2015 Grup de la dona de la Vinya
4.
Anys 90
Durante
los años 80-90, por aquí, como en otros sitios, el paro hacía estragos, muchos
jóvenes caían en las drogas duras y sus consecuencias. José M. García Vilamala
que ya había fundado la asociación ASPANISBE para atender a chicos y chicas con
discapacidad psíquica, fundó la asociación Horitzó
para atender a jóvenes con problemas de drogodependencia y a sus familias. Allí
empezaría colaborando Mª Josefa Aige en 1992, para pasar, en 1996 a ofrecer
unos servicios similares desde la vocalía de drogodependencia de l’AVV, con la
ayuda de muchas personas.
1998 Neix l’“Associació per l’acció social de
Bellvitge-Gornal, la Vinya” que en 2008 passarà a ser
Fundació. L’entitat compta amb molts
grups de dones voluntàries i participants
dels diferents projectes.
5.
Anys 2000
2003 Es constitueix el grup
“amigos de la ermita”.
Des del 2007 tenim la nova “Biblioteca Bellvitge” a la Plaça de la Cultura. Les seves treballadores
i els seus treballadors realitzen una tasca de servei al barri que no podem
deixar d’agrair.
En 2008 neix la Plataforma “Salvem Cal Trabal” per preservar l’última
zona agrària de la nostra ciutat
2018
La Fundació la Vinya inicia un nuevo
proyecto: Lligams, de acompañamiento a personas mayores.
No hay comentarios:
Publicar un comentario