Muy interesante la
conferencia de ayer en la Biblioteca, Manuel Dominguez López del
Cel'H nos explicó de una manera muy clara los 20 siglos de Bellvitge
antes de los bloques, que basicamente se resumen en: AGUA, CULTIVOS y
LA ERMITA. Y el Sr. Josep Campamà Solanes que vivia en una masia
anomenada “ Ca la Marieta” a la Crtra. Del Mig i conreava unes
terres de per aquí ens va explicar moltes vivències molt
interessants. Les anirem recollint. Moltes gràcies a tots dos.
Aquesta foto la va fer el
Sr. Campamà, quan de sobte, un dia, es va trovar aquest immens
edifici enmig dels camps.
2º Més sobre “quan Bellvitge eren camps”
2º Més sobre “quan Bellvitge eren camps”
Resumir 20 segles
d'història amb “ Aigua, Camps i Ermita” deixa una mica pobre tot
el que ens va explicar en Manuel. Hi havia la GENT que per aquí
passava. Durant els primers segles en barca, perquè tot era aigua.
Després, quan es va poder conrear, venien els pagesos, els pastors
amb les ovelles que alimentaven Barcelona i abonaven els camps....
3º Seguint amb el que ens van explicar en Manuel i el Sr. Campamà…. Abans del blocs, en Bellvitge no han viscut, básicamente, ningún mes que les ermitas que tenían cura de l'ermita.
Les masies que hi hacia a l'Hospitalet i on viven alguna del paseos propietaria o arendataris d'aquestes es situaven a partir de la Crtra. Del Mig.
Els primera nuclis urbana d'aquesta zona van ser les del C. Campoamor i Miguel Romeu i el barrí de Can Pi a la Gran Via sud, on viven les escombrareis.
Aquesta foto és de 1937, després de la Guerra Civil.
4º Continuant amb el que ens va explicar en Manuel, abans del blocs, la gen per aquíí hi hacia ere les que venien a treballar les camps o amb les ramats o la gen que anava a Barcelona o se`n tornaba:viatjants, comerciante……Però tambo passaven, malfactors i soldats que lluitaven per a contra Barcelona, qualsevol que hago estat el bàndol, tos han aprofitat l'ermita com a refugi i han intentar saquear el que han pogut. Robatoris, inundaciones, algún terratrèmol, incendis, destrucciones…… lèrmita ha patit de tot.
Els
últims arranjaments es van fer a 1940, després de la Guerra Civil
al 1960, abans de fer els blocs, al 1976, després de les
inundacions i al 2003, quan es va fer el Parc Nou.
Els
"amics de l'Ermita" es cuiden d'obrir-la per airejar-la i
que es conservi bé i tambe perquè la puguem visitar agradablement.
Aquesta
foto és de la rehabilitaciò de 1960
6. Después del deterioro sufrido en las inundaciones de 1971, se hizo una campaña entre 1974 y 1978 “Salvem l’ermita. Salvem Bellvitge” de la que se hicieron eco los periódicos, lo que forzó al Ayuntamiento a participar. Finalmente, en junio de 1978, se logró la reconstrucción gracias a la colaboración de muchos vecinos.
Aurelia Muñoz Martínez, una de las primeras vecinas de Bellvitge, Abuela de una de nuestras “gralleres”, invidente y poeta, “yaya” de muchos que la conocíamos, lo agradeció de esta manera.
“Es la Ermita de Bellvitge
una Iglesia muy antigua,
como tiene tantos años,
poco a poco se caía.
El personal de Bellvitge,
el alcalde de Hospitalet,
los paletas, carpinteros,
y también electricistas,
todos se dieron la mano,
Vamos a arreglar la Ermita.
Mucho, mucho han trabajado,
con esfuerzo y con tesón,
un día sobre otro día.
Pero ya, Gracias a Dios,
las obras han terminado.
Dieciocho de junio,
domingo, la inauguraron.
Todos estaban contentos,
porque ya todos veían,
las obras finalizadas”.
“Es la Ermita de Bellvitge
una Iglesia muy antigua,
como tiene tantos años,
poco a poco se caía.
El personal de Bellvitge,
el alcalde de Hospitalet,
los paletas, carpinteros,
y también electricistas,
todos se dieron la mano,
Vamos a arreglar la Ermita.
Mucho, mucho han trabajado,
con esfuerzo y con tesón,
un día sobre otro día.
Pero ya, Gracias a Dios,
las obras han terminado.
Dieciocho de junio,
domingo, la inauguraron.
Todos estaban contentos,
porque ya todos veían,
las obras finalizadas”.
7 Des de molt antic en aquesta zona es conreaven,cereals, però el terreny va ser pantanós i inhòspit fins el segle XIX en que es van canalitzar les aigües del riu Llobregat amb el “Canal de la Infanta”
“La Marina” es va convertir llavors en una de les hortes més riques del país. Es conreaven productes de regadiu com: carxofes, cols, faves, enciams...Hi havia anys en que es feien tres collites, ens va explicar el Sr. Campamà.
Quan es va començar a fer el barri hi havia encara parcel•les on es continuava conreant verdures i hortalisses i també alfals, perquè era ràpid, econòmic i es podia vendre a les cases de l’Hospitalet que tenien bestiar.
Quan es va començar a fer el barri hi havia encara parcel•les on es continuava conreant verdures i hortalisses i també alfals, perquè era ràpid, econòmic i es podia vendre a les cases de l’Hospitalet que tenien bestiar.
8 El Sr. Campamà ens va explicar que La Immobiliària va comprar, en primer lloc, els terrenys dels propietaris que els tenien llogats, com va ser el seu cas. La seva família conreava una parcel•la llogada a un propietari de Sarrià. Després es van comprar als pagesos que conreaven les seves pròpies terres, uns es van avenir, però altres no van tenir més remei que fer-ho quan l’alternativa era l’expropiació. Algú no va poder suportar el canvi de vida que això li va suposar.
La industrialització es va obrir camí a sobre de la pagesia, i no sempre de la millor manera, cal recordar-ho.
Enlace Articulo del periodico 11 abril 2015
