BELLVITGE A LA LITERATURA

BELLVITGE A LA LITERATURA

Els primers llibres que trobem on es parla de Bellvitge són els de l'Hospitalet, com  el de "25 imatges de la història de l'Hospitalet" de Francesc Marcé i Sanabra amb dibuixos i escrits d’aquest autor.

D’aquest autor hem trobat algunes poesies al llibre:  “Contrallum Hospitalenc. Poesies”. Col. El Samontà, L’Hospitalet, 1978. Com la de “Vella ermita de Bellvitge” a la pàg. 91

VELLA ERMITA DE BELLVITGE

Sempre t’he portat al cor,

vella ermita de Bellvitge.

Quan feia de camperol

i ara dins d’una oficina;

quan em sentia la sang

com un poltre sense brida

i ara que més reposat

vacil·lant vaig per la vida.

Sempre t’he portat a dins,

vella ermita de Bellvitge,

com aquell qui abraça un fill,

com qui amaga una ferida,

quan et veia des de lluny

tan sola dins la Marina

i pensava que ningú

mai no et feia companyia...

Sempre t’he portat al cor,

vella ermita de Bellvitge,

quan un dia et van cremar

(prou saberen descobrir-te)

i ara voltada de blocs

i més que mai escondida

entremig de tanta gent

que t’ignora o que t’oblida...

Sempre t’he portat al cor,

vella ermita de Bellvitge!

Al mateix llibre, a la pàgina 69, tenim una altra poesia: “La Verge dels barraquistes"; escrita al 1943, ens mostra la imatge de la mare de Déu com una mare que du el nen en un braç, mentre, amb l'altra mà, demana almoina. És una imatge tendra i dura alhora, una imatge antiga que ens remet al nostre passat, tot i que, malauradament, encara pot ser una imatge actual i real.

El dibuix és de Joan Commeleran. L’artista que va pintar els frescos de l'ermita que es van fer malbé amb les inundacions.

LA VERGE DELS BARRAQUISTES

La Verge Maria

té el fillet malalt.

El fred senyoreja

dintre del coval.

Sant Josep és fora…

Qui sap on ha anat!

L’àngel més ros plora

sol i abandonat.

El bou i la mula

no es veuen enlloc.

Els pastors pasturen

ramades de llops.

Enlloc s’endevina,

al pla ni al tossal,

música divina

ni cants de Nadal.

La Verge s’aixeca,

baixa a la ciutat,

baixa amb la mà estesa

i el cor abrandat.

Per més que demana

ningú no en fa cas.

És una gitana

amb l’infant al braç!

1943

Altres:  “Petita Història de l'Hospitalet”, amb dibuixos de la Pilarín Bayés.

 Sobre l’ermita de Bellvitge tenim el llibre escrit pel veí del barri Antonio Valcárcel: “Ermita de Bellvitge, ayer y hoy. Del siglo XI al XXI”, llibre molt ben documentat i molts altres en els que es menciona l’ermita, com a patrimoni artístic i cultural, com: “L’Hospitalet de Llobregat, patrimoni històric, artístic”, “Llegendes de Barcelona” o “Perfils històrics de l’Hospitalet” amb poemes d’Anna Mª Fontanals i Veià, entre d’altres.

També sobre la Marina, els terrenys sobre els que està construït el nostre barri, i les seves masies podem trobar obres i referències. El dibuix torna a ser de Francesc Marcé i Sanabra.

Bellvitge: patrimoni ocult de la literatura

Carles Ferrer bibliotecari i membre del cel'h, a la seva conferència de "Bellvitge a la literatura", ens va parlar de llibres on es fa referència a Bellvitge.

L’H digital 11. 12. 2013

L’objectiu era mostrar que Bellvitge és el barri de l’àrea metropolitana més citat a la literatura, ja sigui de passada o com a un dels protagonistes.

Carles Ferrer, ha estat investigant durant 4 anys la presència de Bellvitge a la literatura posant de manifest que té una presència destacada en dues obres de Manuel Vàzquez Montalbán: “Los mares del sur” i “Los alegres muchachos de Atzabara”. Segons Ferrer, la imatge de Bellvitge que es transmet en aquestes obres i en altres és la d’un barri lleig a nivell de paisatge urbà, però molt atractiu en quan a riquesa humana.

Durant la seva xerrada ha recordat que Bellvitge és un barri que ha evolucionat gràcies a la lluita de la seva població per dignificar-lo. També s’ha fet un recorregut per les diferents iniciatives que s’han dut a terme per tal de diferenciar la ciutat de L’Hospitalet de Barcelona.”

De Joan Casas a “Pols de terrat”. Primer conte: “Un cinturó de joncs”

“Sobre els camps daurats, a punt de sega, amb farbalans de patateres i feixes de cols, bledes, enciams i carxofers, es veia la rotllana de xiprers que encerclava l’ermita. Més enllà la carretera era un riu incessant de camions i cotxes.”

“Van deixar les bicicletes davant la porta de l’ermita, dins el tancat de boix, llorer i baladres. (...) Van trucar a la porteta del costat, on els ermitans tenien la casa i venien berenar i begudes. (...) Va estirar la galleda que tenia al fons dl pou, amb la beguda fresca i en va treure les dues gracioses...”

... “Cap a la banda de muntanya, més avall de la via del tren, allà on començaven els camps, unes quantes fàbriques i un únic bloc de pisos trencaven el paisatge...”

Ø  Montserrat Roig al llibre “Temps de cireres” ens descriu així la seva visió dels blocs al 1977: “... fulles brutes de pols, marges esllavissats, arbres moribunds, l’ermita de Bellvitge engolida per enormes blocs en renglera,..”

Si parlem de Bellvitge i la literatura no podem oblidar el mestre Ramón Fernández Jurado, no només per les seves poesies sinó també per un parell de llibres que parlen d’ell, de la seva vida i la seva lluita que ell tenia en més alt concepte que les poesies que, com ell explica, li “sortien soles”.

Al racó de Bellvitge de la Biblioteca tenim un quadernet de poemes que va editar el Grup Sardanista “Tot Bellvitge” i alguns llibres més sobre ell, un biogràfic de Jacint Reventós,  un escrit en forma de diàleg: “Diàlegs a Barcelona”, conversa entre R. Fernández Jurado i J. Morera. Transcrita per X. Febrés. Ed. Laia, 1984 i un autobiogràfic: “Memòries d’un militar obrer”

Pròpiament sobre el barri tenim el quadern d’estudi nº 10 del cel’h, de Manuel Domínguez sobre el barri de Bellvitge, publicat al 1991 i el més actual d’aquest mateix autor amb Sandra Bestraten i Emili Hormians “Bellvitge 50”, editat per Universitat sense fronteres al 2015 o el conte “Els follets de la Marina” de Maribel Alarcón y Mª Ángeles García-Carpintero, on s'explica l'història del barri als més petits. També podem trobar un munt de reculls elaborats pels veïns del barri al racó de la nostra Biblioteca Bellvitge i llibres sobre  projectes i entitats del barri.