El document que presentem a
continuación és especialmente rellevant per conèixer l’origen
del nom de l’ermita i, per tant, del barri. Es tracta d’un
contracte de compravenda d’un mas de l’any 1057 en el terme de la
parròquia de Santa Eulàlia de Provençana. Aquest territori és
l’origen del municipi de l’Hospitalet, amb la zona de la Marina
que es va annexionar Barcelona l’any 1920.
El mas, que incorpora terres de conreu,
prats i pastures per una banda, i també diverses edificacions, entre
les que hi ha una església, es diu “de Malvige”. Aquest nom de
lloc procedeix del nom d’una propietària anterior del mas,
Amalvigia, a la que coneixem gràcies a un document més antic, de
l’any 995..
El document diu el següent:
"1057,
maig, 8
Gomar
i la seva muller Otula venen a Borrell Guimerà i a la seva muller
Orúcia el mas de Malvige amb totes les seves pertinences i termes,
prats i pastures, cases, sòls i que hi ha damunt d'ells, arbres de
diverses classes i una església: està situat a la parròquia de
Santa Eulàlia de Provençana, comtat de Barcelona, al lloc que
anomenem mas de Malvige. Limita pel N amb la via que ve de Lanera i
va cap a Cudines, per l'E amb l'alou de Gombai Guiscafret, amb l'alou
de Berenguer Bernat de Columbario, amb l'alou de Sant Pere de Roda,
amb l'alou d'Ermengol Geribert de Arigine i amb el rec, pel S amb el
rec de Bertulera i amb l'alou de Bernat Ramon, i per l'O amb l'alou
de Bonfill Oeiz, amb l'alou de Pirofred de Roda Milà, i amb l'alou
de Sant Cugat. El preu de la venda és de 30 unces d'or cuit.
El
delme del mas el té la Canònica de la Santa Creu i la primícia
Santa Eulàlia de Provençana perquè es cantin misses. Per raó de
la venda, el comte rep un mul."
Font: CODINA,
Jaume, Els pagesos de Provençana, vol I, pàg. 120
Per entendre el
document hem de recordar que un alou és un tros de terra que és
propietat d’una persona, i que en l’any 1057 ja s’havia imposat
el sistema feudal a Catalunya, que al document s’aprecia en les
rendes que ha de pagar el propietari del mas. En concret, es tracta
de rendes eclesiàtiques: el delme (la desena part de la collita) a
la Catedral de Barcelona i la primícia (els primers fruits de cada
collita) a la parròquia .
El document ens
parla del mas de Malvige i és la primera referència escrita de
l’ermita. De fet, es tractava d’una església románica els
fonaments de la qual avui es troven a més de quatre metres de
profunditat. En els documents posteriors, el mas, l’església i, en
general, el lloc són anomenats així:
- 1179. Establiment d'un mas a un alou contigu al "reguer de Malvitge". (Pagès, 602)
- 1279. Testament d'Elisenda Miquel, efectua un llegat de 6 sous a “l'Església de Santa Maria de Benvige”. (Codina, 112)
- 1283. Pere de Torrelles ven a Bernat de Sarrià, per 1.200 sous, el "mansum vocatum de belvige". (Codina, 122)
- 1297. Bernat de Salze deixa en el testament 6 diners a Sta Maria de Benvija. (Codina, 120)
- 1297. Venda d'una feixa en el camí que portava a la "capellam ste. Marie Benvige" (Codina, 122)
- 1323. Donació de 10 sous a Santa Maria de Benvitge (Codina, 139)
Aquesta és
l’evolució del topònim associat a l’ermita, i que des de finals
del segle XIV ja quedarà fixat com Belvitge o Bellvitge.
Les referències
bibliofràfiques són:
- CODINA, Jaume. Els pagesos de Provençana, vol I, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1987
- PAGÈS, Montserrat. Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992.
Centre d’Estudis
de l’Hospitalet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario