Entre aquelles persones
del barri que recordem, no pot faltar la Mª Josefa Aigè a la que
molts vam estimar i, crec que tots, admirar i respectar.
Us escric una breu
ressenya de la seva vida i del seu pas pel nostre barri on va morir.
També una poesia d’un fill seu.
Amb estimació i agraïment
Mª Ángeles
García-Carpintero
MARIA
JOSEFA AIGÉ
Maria Josefa va nàixer a Lleida, de
jove va venir a Barcelona on va realitzar estudis de secretaria i
comptabilitat.
Es va casar i va tenir vuit fills, als
que va haver d’alimentar i educar pràcticament sola.
Quan la més petita de les filles es va
independitzar, va decidir fer altres coses, i va venir a la parròquia
de Mare de Déu de Bellvitge a ajudar a passar unes enquestes que es
feien per analitzar la realitat social del barri.
Tant li va agradar el barri que es va
quedar a viure aquí.
Treballava a l’Estel (escola
d’Educació Especial que havia on ara és la llar d’infants
“l’Estel Blau”) i col·laborava en les múltiples lluites del
barri.
Va impulsar la creació de les AAVV, va
crear amb altres persones el Grup de Joves “Vivac” i va portar la
vocalia de drogodependències de l’AAVV, creant l’associació
“Horitzó”.
Casa seva era un lloc de reunions per a
molta gent. Entre els pocs mobles que es va portar del seu pis de
Barcelona hi havia un immens sofà en el que cabien molts, i, com que
feia cantonada, si estaves només amb ella també t’hi senties molt
bé. Un immens sofà i molt d’espai amb cadires plegables per
posar, un petit moble de calaixos i moltes plantes.
Va ser la nostra segona mare i àvia
per a molts, era fort com un roure, i nosaltres, ocellets sortits del
niu, sempre trobàvem aixopluc a les seves branques. Tenia molta
capacitat per organitzar i tirar endavant tot el que ens proposàvem,
reia molt. Quan anàvem de colònies ella ens feia el dinar, a
vegades l’ajudava, si es cremava, es posava una venda i continuava
amb les mans quasi al foc. Si estaves malat sabia tots els remeis
naturals que anaven bé, però si calia també anàvem al metge. Li
agradava molt la natura. A més de mare, va ser una bona mestra.
Us poso una poesia que li havia fet un
fill seu, un fill malalt, mort prematurament, que va encoratjar
l’esperit de la seva mare a buscar nous horitzons.
A LES MANS DE LA MEVA MARE
Mans esculpides pel
treball diari
plenes d’hores
d’inquietud constant
amb un fill malat del cos
o d’esperit
mans que saben de gelos
del cor
agegantades per la seva
senyera
porten a bon camí a vuit
fills.
En aquesta diada del teu
sant
tots volem oferir a les
teves mans
símbol d’una vida,
aquests presents
que elles sàpiguen
vetllar el nostre afany
ja no de vailets, sinó de
joves
i portar-nos amb amor la
veritat de la vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario