viernes, 11 de diciembre de 2015

L'EXPOSICIÓ DE FOTOS DE "BELLVITGE 50"



L’EXPOSICIÓ DE FOTOS DE “BELLVITGE 50” consta de 50 fotografies, com els 50 anys del barri. Segueix una certa línea cronològica però té en compte, a la vegada, aspectes temàtics que caracteritzen el barri. Intenta valorar el que SOM i FEM deixant constància dels tons grisos i de les notes de color de la nostra vida en aquest barri que pot sembla dur, vist des de fora, però és agradable, obert i dinàmic pels que el coneixem de prop.
La foto nº 25 “Està pasando por Bellvitge” marca una línea divisòria entre el passat més antic, amb fotos en blanc i negre o groguenques i el passat més recent en color. Amb aquesta foto s’ha fet un fotocool en el que ens podem fotografiar deixant constància del nostre pas per aquest barri pel que fem camí.

Amb la resta de fotos hi ha un intent de fer una certa correspondència entre el passat i el present i futur del barri.
La foto nº 1 ens parla del passat: “Quan Bellvitge eren camps.” i la nº 50, “El futur és nostre”, del futur, que està en mans dels nostres infants i joves. Els nens de la foto estan realitzant activitats al Casal d’estiu del Casal “al vent”.


La segona foto és la dels aplecs que es celebraven des de molt antic a Bellvitge. Abans de fer el barri, l'ermita era un lloc emblemàtic per a molta gent: els pagesos que la cuidaven i la consideraven pròpia, pintors, excursionistes, confraries... Aquesta foto es correspon amb la nº 48 "Benvinguts a tothom" que vol reflectir aquest sentit de germanor que continua viu al barri. Les que surten a la foto són mares i voluntàries de l’associació AFEMHOS, que tot i que no té la seu aquí participa de la vida del barri.


La foto nº 3 de l'exposició “Els projectes inicials” on es veu el pla inicial del barri carregat de blocs, es correspon amb la nº 49 “Bellvitge 3.0. Millorar l’accessibilitat” amb projectes de futur que volem que siguin positius pel barri.



La foto nº 4 "Nos conocimos y nos casamos aquí" contrasta con la nº 42 "Ens fem grans". Són dues realitats del abans i del ara de Bellvitge. Fa 50 anys moltes parelles i famílies amb infants van venir a viure aquí buscant vivenda digna al costat de la feina, moltes parelles s'han casat a l'ermita. L'altre edifici, el de Casal d'avis i pisos tutelats, reflecteix les noves necessitats del barri, com la d’un centre de dia.


El contrapunt a la foto nº 5 “¡En Bellvitge hay vida!”, propaganda dels pisos que feia la immobiliària, podria ser la nº 46 "Llum i espai." Una de les fotos que reflecteix la vida que hem aconseguit la gent del barri.

La nº 6 “Els edificis creixien com mecanos.” contrasta amb la nº 44 "Castells en llocs dels edificis". Poema visual que vol reflectir que hem humanitzat els llocs on s’havien d'edificar més edificis de pisos i comercials.

La foto nº 7 “Mi madre compraba a los payeses” es correspon amb la nº 21 “Ja podem comprar al barri!” Quan vam arribar els primers habitants no teníem botigues havíem d'anar a mercats de l'Hospitalet sense transport, o comprar als pagesos. Fins el 1970 no es va obrir el primer mercat municipal.


La foto nº 8 “Nos enviaron como embajadores a otros sitios de España.” mostra un fet curiós. La Inmobiliaria Ciutat Comtal, per a promocionar la venda de pisos en altres llocs d'Espanya va fer un sorteig de 20 viatges per a dues persones a altres ciutats del Sud i del Llevant espanyol, d'on procedia la majoria de la immigració d'aquells anys. El contrapunt el posarem amb la primera escena del Joc de rol organitzat per laFundició "Ambaixadors de Bellvitge" que es va rodar al poble espanyol.


Les fotos nº 9 i 10 serien correlatives. “El riu Llobregat es desborda sovint...” ens mostra la imatge de l'Hospital Universitari de Bellvitge inundat, ja que les inundacions més importants van ser les de 1971 i al 1972 es va inaugurar l'Hospital; amb aquesta foto rememorem fets històrics i fem un petit homenatge al nostre Hospital de Bellvitge. La següent: “Era imposible caminar sin llenarse de barro.” mostra les condicions dures i lletges amb les que vam conviure durant uns anys, per les inundacions, perquè no es solucionava la canalització del clavegueram, per l’amoltonament de la runa...

La foto nº 11 “-¿Bajas a jugar?” es correspon amb la nº 45 - ¿Nos vemos en el paseo? En una es veuen els que llavors eren nens, jugant al carrer enmig de les runes i a l'altre el passeig que vam guanyar amb les lluites i reivindicacions i que avui poden gaudir tant els que ja són grans com els petits fora de l'horari escolar. En aquest passeig està la llar d’infants pública “El passeig” una de les grans reivindicacions del barri.


La foto nº 12 "Cines de barrio: Lumiére y Marina." aniria relacionada amb la nº 33 "¡Qué arte tiene mi barrio!" Amb aquells cinemes reconvertits avui en locals comercials ens arribaven les pelis de reposició i amb el teatre, música, balls... hem canalitzat la nostra expressió artística que és molta. A la segona foto es veu un dels molts grups amateurs del barri i també el mercat que recolza les iniciatives populars i festives del barri. Amb aquesta foto retrem tribut tant als grups amateurs del teatre que ens amenitzen les festes i donen més vida al barri com als mercats i altres entitats comercials que donen suport.

A la foto nº 13 le hemos llamado "El chatarrero." que era como antes llamábamos a los que recogían chatarra, pero le podíamos haber llamado "– ¡A reciclar!" que era lo que ya hacían antes de inventarse esa palabra. Y lo que hacen y de lo que siguen viviendo, o sobreviviendo, tantas personas. La foto es un homenaje a las de antes y a las de ahora. 

Tant aquesta foto, com la següent del rugby i, potser algunes més, són de Mauricio Martínez Espada, veí del barri i membre de l’AVV i de l’escola de solfeig i banda de música de Bellvitge, que ens va deixar un bon arxiu fotogràfic de molt bona qualitat artística.
Y vamos con los deportes que en el barrio nunca han faltado. La foto nº 14 "El partido del domingo." concuerda, más que contrasta, con las más recientes: 36 - ¡Fuimos olímpicos! i 37 - Fem salut! El partido de los domingos solía ser de fútbol hemos puesto una foto del rugby para romper una lanza a favor de otros deportes que también se han jugado y se juegan aquí. Las otras dos son de las instalaciones olímpicas que aquí tenemos como el campo de béisbol que se hizo para las olimpiadas del 92 y que se reconvirtió y las carreras que periódicamente se organizan, como el Cross escolar.


La foto nº 15 -"¿Cómo cruzar las vías? ¡Manos a la obra!", se relacionaría con la nº 27 -"¡Y el metro llegó!" y con la nº 28 "Los trenes ya paran. El ascensor ¿para cuándo?" Las luchas por las mejoras de las comunicaciones entre el barrio y los alrededores siempre han sido una constante. Desde las primeras manifestaciones en la Gran Vía y en la Avenida Europa por la instalación de semáforos; la larga reivindicación por el metro y las demandas aún mantenidas con RENFE o ADIF. Primero, por el paso; ya que no lo hacían, los vecinos pusieron manos a la obra; luego porque pararan los trenes y no quitaran el apeadero. Aún reivindicamos el ASCENSOR para cruzar entre los dos barrios o para acceder al tren.

La foto nº 16: -"Ni un bloque más", representa un fet històric del nostre barri, que va tenir molta repercussió fora d'ell. Gràcies a la lluita dels veïns no es van poder edificar tots els blocs de vivendes i centres comercials previstos i va quedar espai per fer els equipaments i serveis que tant necessitàvem i que tant ens havien promès. La nº 17 "Nos armamos con cubos y escobas. Operación Limpieza." mostra el tarannà de les nostres reivindicacions:no només sortir a manifestar-nos sinó, també, posar mans a l'obra.

La nº 18 “Primer tancament per la Sanitat.” aniria relacionada amb l’actual nº 41 “Abans i ara, Bellvitge lluita!” Aquell tancament es va fer al barracó de la primitiva església de la parròquia Mare de Déu de Bellvitge. 

La nº 19 “Por una escuela digna." mostra les lluites que es van fer per tenir una escola en condicions, ja que les classes es feien als altells amb el conseqüent perill pels infants ja que també havien tallers en aquests altells comercials. Aquesta foto té la seva rèplica en la nº 38 "Barri Universitari". A l'exposició hem posat la foto de l'Hospital Universitari de Bellvitge per reconèixer el valor que aquest té per nosaltres i per agrair el contacte directe que tenim amb el món de la universitat, ja que Bellvitge és, en l'actualitat un barri amb molts universitaris.

També la foto nº 43 "La Biblioteca: Cultura a Km. 0", seria una conseqüència de tot l'esforç educatiu i de promoció cultural que s'ha fet i es fa al barri. Ara tenim la nostra fantàstica biblioteca, no només pel seu disseny sinó, especialment, per la dedicació del seu personal amb tot tipus de persones; nens, veïns de tota la vida, nouvinguts que es troben de seguida acollits... el barri no seria el mateix sense la nostra flamant Biblio.

La foto nº 22: –“Per Carnaval es feia paella per a mil persones!” i la nº 23 "Grups juvenils: Il·lusió i Creativitat." Mostren el que va ser el barri als anys 80. Amb l'estrena de la democràcia vam sortir al carrer i vam fer nostres les festes que abans eren prohibides pel franquisme com les del Carnaval. Potser la festa és tan identificatiu del barri com les manifestacions i reivindicacions.


La nº 20 Amigos para siempre mostra com, malgrat les dificultats o potser gràcies a elles som molts els que aquí hem fet les nostres millors amistats. La foto nº 24  "Companyes solidàries", fa referència a l'associació Horitzó, que amb el recolzament de l'AVV va donar suport durant molts anys a joves i famílies el barri amb problemes de drogodependència, als anys 80. No era una situació exclusiva del barri, ni tan sols és que hi hagués més que en altres llocs, però era una realitat que feia (i fa) molt mal als que la pateixen, calia donar suport i elles (i uns pocs "ells") s'hi van posar. Lo de "Companyes Solidàries" també per ressaltar i fer visibles les dones que des de les AMPES i les Associacions sempre han estat presents facilitant-nos a tots la vida en el barri.

Les fotos nº 26 “Bellvitge & músics”, la nº 34 “- Veniu a les festes!” i la nª 35 “Un barri que bull!” són tres versions de les múltiples que té el barri en relació a la música i la festa i que des de bon començament ens ha acompanyat. Sardanes, Gegants, Diables i diablesses, grups folklòrics de diferents procedència... no ens falta de res, és que la festa aglutina i ens dona identitat, com ens va dir Rosa Mª Gironés.




La foto nº 30 “12 anys contra els abusos de l'aigua” deixa constància de la lluita que van establir les AAVV (i al capdavant la de Bellvitge) contra els abusos de l’aigua. Aquesta lluita ha continuat demostrant que els petits, units, podem enfrontar-nos als poderosos i guanyar petites-grans batallesLa foto nº 31 "Hormigonera, ¡NO!." mostra la lluita que al 2004 vam mantenir perquè a la cantonada Feixa Llarga amb la Travessia Industrial no ens posessin una fàbrica de ciment. Ja vam tenir prou formigoneres i pols de ciment al barri. En lloc d'això ara tenim un planter.


La foto nº 32 "Dinamisme social amb gairebé 100 entitats." mostra un grup de joves del Grup Ecologista de Bellvitge. Amb més de 100 entitats era difícil decidir-nos per una foto, hem escollit aquesta per la joventut dels seus components i perquè amb l'ecologia i la cura de la natura i el medi ambient hem de caminar plegats, només tenim un món!

La nº 29 "- Queremos árboles y los plantamos." Mostra la capacitat de posar mans a l'obra, quan ha calgut dels veïns, és tot un símbol de que si apreciem tant el nostre barri és perquè ens en l'he fet nostre. Hi ha pocs barris en els que encara siguin els veïns els que cuidin dels jardinets dels blocs.

Acabem amb les nº 39 i 40 "Cuidem l’agrari. Salvem Can Trabal!" i “Nos gusta el parque”. Les dues reflecteixen l'actualitat i futur del nostre entorn. El parc del que tots ens sentim orgullosos i la part agrària que ens queda que hem de preservar per les futures generacions i per tenir present el passat del nostre barri.


Lligant el passat de la nostra mil•lenària història amb la més recent d'aquest 50 anys, la foto nº 47 diu: "Amalvigia-Malvitja-Benvige-Bellvitge." Es refereix a l’evolució del nom del barri Tenim un document del 995 en que es parla del reguer d'Amalvigia, nom d'origen visigòtic. El nom es transformà, amb la llengua vernacular. Al 1057 un document ens parla del “mansum de Malvige” amb església pròpia. Es pensa que aquest nom es transformà en Bellvitja. Coneixem, també, l’existència de Arsenda Benvitge. En un testament de 1279 s'anomena l'actual ermita, com Santa Maria de Benvitge i al 1283 com Belvitge. Lo del "Bell viatge" es deu més al folklore popular: poesies, llegendes... La plaça que molts anomenàvem "la Sardana" ara ja sabem que es diu "Amalvigia" i el monument que hi ha es va fer al 92 obra de Joan Junyer i es diu "la Bòvila" en record del treball a les fàbriques del Baix Llobregat.   
                                                               

Mª A Gª-C, desembre 2015

No hay comentarios:

Publicar un comentario