L’EXPOSICIÓ DE FOTOS DE “BELLVITGE 50” consta de 50 fotografies, com els 50 anys del barri. Segueix una certa línea cronològica però té en compte, a la vegada, aspectes temàtics que caracteritzen el barri. Intenta valorar el que SOM i FEM deixant constància dels tons grisos i de les notes de color de la nostra vida en aquest barri que pot sembla dur, vist des de fora, però és agradable, obert i dinàmic pels que el coneixem de prop.
La foto nº 25
“Està pasando por Bellvitge” marca
una línea divisòria entre el passat més antic, amb fotos en blanc i negre o
groguenques i el passat més recent en color. Amb aquesta foto s’ha fet un fotocool
en el que ens podem fotografiar deixant constància del nostre pas per aquest
barri pel que fem camí.
Amb
la resta de fotos hi ha un intent de fer una certa correspondència entre el
passat i el present i futur del barri.
La foto
nº 1 ens parla del passat: “Quan
Bellvitge eren camps.” i la nº 50, “El
futur és nostre”, del futur, que
està en mans dels nostres infants i joves. Els nens de la foto estan realitzant
activitats al Casal d’estiu del Casal “al vent”.
La
segona foto és la dels aplecs que es
celebraven des de molt antic a Bellvitge. Abans de fer el barri, l'ermita era
un lloc emblemàtic per a molta gent: els pagesos que la cuidaven i la
consideraven pròpia, pintors, excursionistes, confraries... Aquesta foto es
correspon amb la nº 48 "Benvinguts
a tothom" que vol reflectir aquest sentit de germanor que continua viu
al barri. Les que surten a la foto són mares i voluntàries de l’associació
AFEMHOS, que tot i que no té la seu aquí participa de la vida del barri.
La
foto nº 3 de l'exposició “Els projectes
inicials” on es veu el pla inicial del barri carregat de blocs, es
correspon amb la nº 49 “Bellvitge 3.0.
Millorar l’accessibilitat” amb projectes de futur que volem que siguin
positius pel barri.
La
foto nº 4 "Nos conocimos y nos
casamos aquí" contrasta con la nº 42 "Ens fem grans". Són dues realitats del abans i del ara
de Bellvitge. Fa 50 anys moltes parelles i famílies amb infants van venir a
viure aquí buscant vivenda digna al costat de la feina, moltes parelles s'han
casat a l'ermita. L'altre edifici, el de Casal d'avis i pisos tutelats,
reflecteix les noves necessitats del barri, com la d’un centre de dia.
El contrapunt a la foto nº 5 “¡En Bellvitge hay vida!”, propaganda
dels pisos que feia la immobiliària, podria ser la nº 46 "Llum i espai." Una de les fotos que reflecteix la vida
que hem aconseguit la gent del barri.
La
nº 6 “Els edificis creixien com
mecanos.” contrasta amb la nº 44
"Castells en llocs dels edificis". Poema visual que vol reflectir
que hem humanitzat els llocs on s’havien d'edificar més edificis de pisos i
comercials.
La foto nº 7 “Mi madre compraba a los payeses” es correspon amb la nº 21 “Ja podem comprar al barri!” Quan vam arribar els primers habitants no teníem botigues havíem d'anar a mercats de l'Hospitalet sense transport, o comprar als pagesos. Fins el 1970 no es va obrir el primer mercat municipal.
La
foto nº 8 “Nos enviaron como embajadores a otros sitios de España.”
mostra un fet curiós. La Inmobiliaria Ciutat Comtal, per a promocionar la venda
de pisos en altres llocs d'Espanya va fer un sorteig de 20 viatges per a dues
persones a altres ciutats del Sud i del Llevant espanyol, d'on procedia la
majoria de la immigració d'aquells anys. El contrapunt el posarem amb la
primera escena del Joc de rol organitzat per laFundició "Ambaixadors de Bellvitge" que es va rodar al poble
espanyol.
Les
fotos nº 9 i 10 serien correlatives. “El
riu Llobregat es desborda sovint...” ens mostra la imatge de l'Hospital
Universitari de Bellvitge inundat, ja que les inundacions més importants van
ser les de 1971 i al 1972 es va inaugurar l'Hospital; amb aquesta foto
rememorem fets històrics i fem un petit homenatge al nostre Hospital de Bellvitge.
La següent: “Era imposible caminar sin llenarse de barro.” mostra les
condicions dures i lletges amb les que vam conviure durant uns anys, per les
inundacions, perquè no es solucionava la canalització del clavegueram, per
l’amoltonament de la runa...
La foto nº 11 “-¿Bajas a jugar?” es correspon amb la nº 45 - ¿Nos vemos en el paseo? En una es veuen els que llavors eren
nens, jugant al carrer enmig de les runes i a l'altre el passeig que vam
guanyar amb les lluites i reivindicacions i que avui poden gaudir tant els que
ja són grans com els petits fora de l'horari escolar. En aquest passeig està la
llar d’infants pública “El passeig”
una de les grans reivindicacions del barri.
La foto nº 12 "Cines de barrio: Lumiére y Marina." aniria relacionada
amb la nº 33 "¡Qué arte tiene mi
barrio!" Amb aquells cinemes reconvertits avui en locals comercials
ens arribaven les pelis de reposició i amb el teatre, música, balls... hem
canalitzat la nostra expressió artística que és molta. A la segona foto es veu
un dels molts grups amateurs del barri i també el mercat que recolza les
iniciatives populars i festives del barri. Amb aquesta foto retrem tribut tant als
grups amateurs del teatre que ens amenitzen les festes i donen més vida al
barri com als mercats i altres entitats comercials que donen suport.
A la foto nº 13 le hemos llamado "El chatarrero." que era como antes llamábamos a los que
recogían chatarra, pero le podíamos haber llamado "– ¡A reciclar!" que era lo que ya hacían antes de
inventarse esa palabra. Y lo que hacen y de lo que siguen viviendo, o
sobreviviendo, tantas personas. La foto es un homenaje a las de antes y a las
de ahora.
Tant
aquesta foto, com la següent del rugby i, potser algunes més, són de Mauricio
Martínez Espada, veí del barri i membre de l’AVV i de l’escola de solfeig i
banda de música de Bellvitge, que ens va deixar un bon arxiu fotogràfic de molt
bona qualitat artística.
Y vamos con los deportes que en el barrio nunca han
faltado. La foto nº 14 "El partido
del domingo." concuerda, más que contrasta, con las más recientes: 36 - ¡Fuimos olímpicos! i 37 - Fem salut! El partido de los
domingos solía ser de fútbol hemos puesto una foto del rugby para romper una
lanza a favor de otros deportes que también se han jugado y se juegan aquí. Las
otras dos son de las instalaciones olímpicas que aquí tenemos como el campo de
béisbol que se hizo para las olimpiadas del 92 y que se reconvirtió y las
carreras que periódicamente se organizan, como el Cross escolar.
La foto nº 15 -"¿Cómo
cruzar las vías? ¡Manos a la obra!", se relacionaría con la nº 27 -"¡Y el metro llegó!" y con la nº 28 "Los trenes ya paran. El ascensor ¿para cuándo?" Las
luchas por las mejoras de las comunicaciones entre el barrio y los alrededores
siempre han sido una constante. Desde las primeras manifestaciones en la Gran
Vía y en la Avenida Europa por la instalación de semáforos; la larga
reivindicación por el metro y las demandas aún mantenidas con RENFE o ADIF.
Primero, por el paso; ya que no lo hacían, los vecinos pusieron manos a la
obra; luego porque pararan los trenes y no quitaran el apeadero. Aún reivindicamos
el ASCENSOR para cruzar entre los dos barrios o para acceder al tren.
La
foto nº 16: -"Ni un bloque
más", representa un fet històric del nostre barri, que va tenir molta
repercussió fora d'ell. Gràcies a la lluita dels veïns no es van poder edificar
tots els blocs de vivendes i centres comercials previstos i va quedar espai per
fer els equipaments i serveis que tant necessitàvem i que tant ens havien
promès. La nº 17 "Nos armamos con cubos y escobas.
Operación Limpieza." mostra el tarannà de les nostres reivindicacions:no només sortir a manifestar-nos sinó, també, posar mans a l'obra.
La
nº 18 “Primer tancament per la Sanitat.”
aniria relacionada amb l’actual nº 41 “Abans
i ara, Bellvitge lluita!” Aquell tancament es va fer al barracó de la
primitiva església de la parròquia Mare de Déu de Bellvitge.
La nº 19 “Por una escuela digna." mostra les lluites que es van fer per tenir una escola en condicions,
ja que les classes es feien als altells amb el conseqüent perill pels infants
ja que també havien tallers en aquests altells comercials.
Aquesta foto té la seva rèplica en la nº 38 "Barri Universitari". A l'exposició hem posat la foto de
l'Hospital Universitari de Bellvitge per reconèixer el valor que aquest té per
nosaltres i per agrair el contacte directe que tenim amb el món de la
universitat, ja que Bellvitge és, en l'actualitat un barri amb molts
universitaris.
També la foto nº 43 "La Biblioteca: Cultura a Km. 0", seria una
conseqüència de tot l'esforç educatiu i de promoció cultural que s'ha fet i es
fa al barri. Ara tenim la nostra fantàstica biblioteca, no només pel seu
disseny sinó, especialment, per la dedicació del seu personal amb tot tipus de
persones; nens, veïns de tota la vida, nouvinguts que es troben de seguida
acollits... el barri no seria el mateix sense la nostra flamant Biblio.
La foto nº 22: –“Per Carnaval es feia paella per a mil persones!” i la nº 23 "Grups juvenils: Il·lusió i
Creativitat." Mostren el que va ser el barri als anys 80. Amb
l'estrena de la democràcia vam sortir al carrer i vam fer nostres les festes
que abans eren prohibides pel franquisme com les del Carnaval. Potser la festa
és tan identificatiu del barri com les manifestacions i reivindicacions.
La
nº 20 Amigos para siempre mostra com, malgrat les dificultats o potser gràcies
a elles som molts els que aquí hem fet les nostres millors amistats.
Les fotos nº 26 “Bellvitge & músics”, la nº 34 “- Veniu a les festes!” i la nª 35 “Un barri que bull!” són tres versions de les múltiples que té el
barri en relació a la música i la festa i que des de bon començament ens ha
acompanyat. Sardanes, Gegants, Diables i diablesses, grups folklòrics de
diferents procedència... no ens falta de res, és que la festa aglutina i ens
dona identitat, com ens va dir Rosa Mª Gironés.
La foto nº 30 “12 anys contra els abusos de l'aigua” deixa constància de la lluita que van establir les AAVV (i al capdavant la de Bellvitge) contra els abusos de l’aigua. Aquesta lluita ha continuat demostrant que els petits, units, podem enfrontar-nos als poderosos i guanyar petites-grans batalles.
La foto nº 32 "Dinamisme social amb gairebé 100 entitats." mostra un
grup de joves del Grup Ecologista de Bellvitge. Amb més de 100 entitats era
difícil decidir-nos per una foto, hem escollit aquesta per la joventut dels
seus components i perquè amb l'ecologia i la cura de la natura i el medi
ambient hem de caminar plegats, només tenim un món!
La nº 29 "-
Queremos árboles y los plantamos." Mostra la capacitat de posar mans a
l'obra, quan ha calgut dels veïns, és tot un símbol de que si apreciem tant el
nostre barri és perquè ens en l'he fet nostre. Hi ha pocs barris en els que
encara siguin els veïns els que cuidin dels jardinets dels blocs.
Acabem amb les nº 39 i 40 "Cuidem l’agrari. Salvem Can Trabal!" i “Nos gusta el parque”. Les dues
reflecteixen l'actualitat i futur del nostre entorn. El parc del que tots ens
sentim orgullosos i la part agrària que ens queda que hem de preservar per les
futures generacions i per tenir present el passat del nostre barri.
Lligant el passat de la nostra mil•lenària
història amb la més recent d'aquest 50 anys, la foto nº 47 diu: "Amalvigia-Malvitja-Benvige-Bellvitge."
Es refereix a l’evolució del nom del barri Tenim un document del 995 en que es
parla del reguer d'Amalvigia, nom d'origen visigòtic. El nom es transformà, amb
la llengua vernacular. Al 1057 un document ens parla del “mansum de Malvige”
amb església pròpia. Es pensa que aquest nom es transformà en Bellvitja.
Coneixem, també, l’existència de Arsenda Benvitge. En un testament de 1279
s'anomena l'actual ermita, com Santa Maria de Benvitge i al 1283 com Belvitge.
Lo del "Bell viatge" es deu més al folklore popular: poesies,
llegendes... La plaça que molts anomenàvem "la Sardana" ara ja sabem
que es diu "Amalvigia" i el monument que hi ha es va fer al 92 obra
de Joan Junyer i es diu "la Bòvila" en record del treball a les
fàbriques del Baix Llobregat.
Mª A Gª-C, desembre 2015
No hay comentarios:
Publicar un comentario