Avui hem tingut el privilegi d'escoltar les explicacions de tres savis experts, com els ha definit en Manuel Domínguez del cel'h.
Antonio Valcárcel Sangil, autor del llibre "L'ermita de Bellvitge, ayer y hoy", ens ha explicat històries d'aquests 1.000 anys de l’ermita que ha
recollit estudiant i investigant tota la documentació de la que es té
referència.
Entre les coses curioses que ens va explicar està la de la
barca que hi havia entre la zona de "Banyols" (l'actual Prat) i la
Marina de l'Hospitalet. el barquer feia pagar segons el que es transportava. El
delta s'anava formant, el riu canviava sovint de llera, els límits entre
aquestes zones no estaven clars, de fet el Prat formava part de l'Hospitalet,
no va quedar separat fins que no es va fer el canal definitiu.
Al carrer Hospital de Barcelona, hi ha una placa que diu
“Ntra Sra. de Bellvitja” És perquè, a l'edat mitjana, confraries de pescadors
del carrer Hospital i Espaseria, veneraven la Mare de Déu de Bellvitge ja que
la consideraven advocada contra la pesta. Tenim goigs del segle XVI que,
poèticament, ho canten. Entre el riu i el mar, en aquesta zona, abans des camps,
només hi havia aigua. Els pescadors van reconstruir en moltes ocasions la
nostra ermita.
En aquests 1000 anys d'història, l'ermita ha patit de tot:
saquejos, incendis, terratrèmols i especialment inundacions. L'any 1907 es va anomenar "l'any
de les 5 riuades" Es van inundar 100 Kms., des de Montjuich a Castelldefels.
El més important, com ens va dir l'Antonio Valcárcel, és que
sempre hi ha hagut gent que l'ha tornar a refer perquè es pogués gaudir i
utilitzar. La gent de "la Marina" sempre l'han considerat com a
pròpia.
El terreny de delta s'anava elevant, va haver-hi un moment en
que no podien entrar a l'ermita si no era ajupint-se molt per això al 1718 la
van fer de nou sobre l'anterior. Així, l'actual ermita és d'estil barroc amb
elements gòtics i romànics. Segons les excavacions i els documents trobats, a sota
està l'altre d'estil romànic, probablement amb 3 naus. Es creu també que, a
sota d'aquesta del segle XII ó XIII hi hauria la primitiva del segle XI de la que en tenim constància en
documents escrits.
1940, reconstruida després que va ser cremada durant la Guerra civil.
L'arqueòleg Albert López
Mullor ens va
explicar les prospeccions arqueològiques que va dirigir entre el 1979 i el
1981, en les que van participar uns quants joves apassionats com Jordi de la
Pinta i Jaime Río i que van sortir publicades a la revista “Identitats” i de les que s’ha fet esment en vàries publicacions i
documents. En aquestes
prospeccions arqueològiques es va trobar un cementeri medieval i ceràmiques del
segle XI.
Les excavacions es van fer a una cantonada de l’ermita, López Mullor ens
va explicar que, en acabar, van plantar un xiprer.
I l'arquitecte Antoni
Companys va dirigir l’última reconstrucció, al 2003. Ens va explicar els
perquès de la última restauració de l'ermita, ja al segle XXI. Van treure els
porxos perquè no eren originals de l'ermita i estaven en molt mal estat. Van
decidir, amb el pressupost que tenien, deixar bé l'ermita per dintre i per
fora. Van deixar les columnes en record dels porxos que vam tenir durant molts
anys, després que s’enderroqués la casa de l'ermitana.
I és que, com va dir en Manel Domínguez de cel'h un aspecte
important del barri és que a més de preocupar-nos pels temes socials, per la
natura, per la gent.. també ens ha mogut l’interès de conservar el patrimoni
històric i cultural del que en som dipositaris. 1000 anys d’història són dignes
de continuar cuidant-se!
Mª Àngels García-Carpintero, novembre
2015
No hay comentarios:
Publicar un comentario