martes, 24 de noviembre de 2015

RESUM DE LA CONFERÉNCIA SOBRE L’ERMITA del 19/11/2015




Avui hem tingut el privilegi d'escoltar les explicacions de tres savis experts, com els ha definit en Manuel Domínguez del cel'h.
Antonio Valcárcel Sangil, autor del llibre "L'ermita de Bellvitge, ayer y hoy", ens ha explicat històries d'aquests 1.000 anys de l’ermita que ha recollit estudiant i investigant tota la documentació de la que es té referència.
Entre les coses curioses que ens va explicar està la de la barca que hi havia entre la zona de "Banyols" (l'actual Prat) i la Marina de l'Hospitalet. el barquer feia pagar segons el que es transportava. El delta s'anava formant, el riu canviava sovint de llera, els límits entre aquestes zones no estaven clars, de fet el Prat formava part de l'Hospitalet, no va quedar separat fins que no es va fer el canal definitiu.

      Al carrer Hospital de Barcelona, hi ha una placa que diu “Ntra Sra. de Bellvitja” És perquè, a l'edat mitjana, confraries de pescadors del carrer Hospital i Espaseria, veneraven la Mare de Déu de Bellvitge ja que la consideraven advocada contra la pesta. Tenim goigs del segle XVI que, poèticament, ho canten. Entre el riu i el mar, en aquesta zona, abans des camps, només hi havia aigua. Els pescadors van reconstruir en moltes ocasions la nostra ermita.

En aquests 1000 anys d'història, l'ermita ha patit de tot: saquejos, incendis, terratrèmols i especialment inundacions.  L'any 1907 es va anomenar "l'any de les 5 riuades" Es van inundar 100 Kms., des de Montjuich a Castelldefels.

El més important, com ens va dir l'Antonio Valcárcel, és que sempre hi ha hagut gent que l'ha tornar a refer perquè es pogués gaudir i utilitzar. La gent de "la Marina" sempre l'han considerat com a pròpia.
El terreny de delta s'anava elevant, va haver-hi un moment en que no podien entrar a l'ermita si no era ajupint-se molt per això al 1718 la van fer de nou sobre l'anterior. Així, l'actual ermita és d'estil barroc amb elements gòtics i romànics. Segons les excavacions i els documents trobats, a sota està l'altre d'estil romànic, probablement amb 3 naus. Es creu també que, a sota d'aquesta del segle XII ó XIII hi hauria la primitiva del segle XI  de la que en tenim constància en documents escrits.
1940, reconstruida després que va ser cremada durant la Guerra civil.

L'arqueòleg Albert López Mullor ens va explicar les prospeccions arqueològiques que va dirigir entre el 1979 i el 1981, en les que van participar uns quants joves apassionats com Jordi de la Pinta i Jaime Río i que van sortir publicades a la revista “Identitats” i de les que s’ha fet esment en vàries publicacions i documents. En aquestes prospeccions arqueològiques es va trobar un cementeri medieval i ceràmiques del segle XI.


 Les excavacions es van fer a una cantonada de l’ermita, López Mullor ens va explicar que, en acabar, van plantar un xiprer.

I l'arquitecte Antoni Companys va dirigir l’última reconstrucció, al 2003. Ens va explicar els perquès de la última restauració de l'ermita, ja al segle XXI. Van treure els porxos perquè no eren originals de l'ermita i estaven en molt mal estat. Van decidir, amb el pressupost que tenien, deixar bé l'ermita per dintre i per fora. Van deixar les columnes en record dels porxos que vam tenir durant molts anys, després que s’enderroqués la casa de l'ermitana.
I és que, com va dir en Manel Domínguez de cel'h un aspecte important del barri és que a més de preocupar-nos pels temes socials, per la natura, per la gent.. també ens ha mogut l’interès de conservar el patrimoni històric i cultural del que en som dipositaris. 1000 anys d’història són dignes de continuar cuidant-se!


Mª Àngels García-Carpintero, novembre 2015

No hay comentarios:

Publicar un comentario