¿ES ESTO UN MONUMENTO?
No es un misil con
cargas nucleares,
Es una estela al cielo
dirigida.
No es un cuchillo en
manos fratricidas,
Es un mensaje de paz y
de cultura.
No es un signo que mate
libertades,
Es un heraldo de amor
correspondido.
No es un grito de odio y
de violencia,
Es una mano hermana a ti
tendida.
No es apocalíptica
amenaza,
Es un camino que nace de
las raíces
Que se ha de recorrer
desde la escuela.
Es éste un monumento al
pensamiento
De todos los niños de
Bellvitge
De todos los niños que,
en el mundo,
Forman la gran familia
del mañana.
Santa María del
BELL-VIATGE
Al pie de este camino
nos sonríe.
Ramón
Fernández Jurado
(Almería,1914 – Barcelona, 1984)
Va ser un dirigent obrer. Fuster de professió,
mestre i poeta de vocació. Amb la seva família va immigrar i va viure de molt
petit al barri de Gràcia, on va aprendre l’ofici de fuster. Ell es definia com
un català d’origen andalús.
El règim de Franco li va fer complir condemna
a la presó per haver estat comandant de la república.
Quan va sortir, va emigrar a Xile. No va
tornar fins el 1964, a Bellvitge, on va impartir classes de català i va
col·laborar en totes les iniciatives del barri.
També donava classes d’esperanto.
Va ser, després, regidor de Castelldefells i
Diputat al Parlament.
EL NOSTRE BARRI TÉ ALTRES MONUMENTS.
Monument que l’Ajuntament
de l’Hospitalet i l’AVV van encarregar, pel 30è aniversari, en memòria i
homenatge dels homes i dones que amb el seu esforç i la seva lluita
aconseguiren un barri millor.
“Conseqüències d’equilibris” de
Ferran Soriano.
I aquest monument, al
que tots diem “la sardana”, es diu La Bòbila, És de de Joan Junyer (1904-1994). Es va projectar com a commemoració de les
que foren la base de les comunitats del Baix Llobregat i també com a símbol de
consolidació i agermanament. Es va inaugurar el 25 de juny de 1992. L’escultura
que es troba al encreuament entre la Rambla de la Marina i la Travessia
Industrial, a la plaça d’Amalvigia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario