Bellvitge: Noticias año a año: 1978-1980 De la dictadura a la democracia

Bellvitge: Noticias año a año: 1978-1980 De la dictadura a la democracia 
Con las aportaciones de Manuel Domínguez del cel'h y de Antonio Valcárcel en el libro "Ermita de Bellvitge ayer y hoy. Del siglo XI al XXI."

1977 Desmuntatge de les pintures de J. Commerelan

1978 - Reforma de la Ermita: Se sanean las zonas en peor estado, suprimiendo el coro y pinturas del retablo.

1978 (gener, 15) Inici de la campanya promoguda pel CUAM a l'entorn de la sanitat. Manifestació i recollida d'escombraries que es van portar a la regidoria.

1978 (febrer, 25) Tancada a la parròquia de N.S. Bellvitge per reivindicar un consultori i un ambulatori, dintre de la campanya del CUAM. Manifestacions diàries en suport a la tancada, amb cassolades. La tancada va durar fins al 4 de març.

1978 (abril, 10) Narcís Serra, conseller d'ordenació del Territori, visita Bellvitge. S'acorda de formar unes comissions Veïns –Ajuntament -Generalitat.

1978 (maig, 16) Dos delegats del CUAM van a Madrid i s'aproven 15 milions per a construir una dotació sanitària.

1978 (juny, 24) Un transformador de ICC és incendiat. Era en un terreny destinat a una escola.

1978 (juny) Sorgeix el problema del solar del c/ Ermita destinat al col·legi Ramon Muntaner. Els blocs veïns, núms. 31 i 32, s'hi oposen perquè no respecta la separació entre edificis. Manifestacions demanant escoles. El juliol s'habiliten 8 aules al casal.

1978 (juliol) Formació d'una nova comissió de festes amb participació indirecta dels partits polítics.

1978 (setembre, 18) Tancada de 2.150 pares de nens sense escolaritzar al col·legi La Marina. Se'ls habilitaran aules a les seus del Casal i la Cooperativa N.S.B. Mobilitzacions durant les dues setmanes següents.

1978 (0ctubre ) Agreujament del problema del solar c/ Ermita. El febrer del 79 s'obstaculitzen les obres.

El juliol del 1.978 l’Ajuntament va aprovar un expedient sancionador i va executar la garantia de 5 milions.

En 1978, les Teresianes inicien “l’Esclat”.  Aquest centre disposa també de Centre Obert, aula Oberta... entre d’altres serveis.

1978, Coordinadora de joves del barri. (calendari)

 El 1979 s’obre la Biblioteca Europa, de la “Xarxa de Biblioteques Municipals”, a l’escola “Europa” que posteriorment passa a anomenar-se “Joan Miró”. Teresa Quinquilla es dedicà a aquesta biblioteca.

1979 (maig) Professors, pares i alumnes de l’ I.N.B. Bellvitge denuncien les agressions que pateix el centre per part dels veïns, per a qui aquest suposa un «robatori» de terreny propi.

1979 (maig) ICC recorre a l’Audiència Territorial de Barcelona, davant la prohibició de construir més a Bellvitge per part de l’Ajuntament.

1979 (setembre, 4) Inicis de la Festa Major. La primera amb una comissió de festes representativa; primer pas del sistema actual.

1979 (setembre) Des del 17, coincidint amb una mobilització a nivell de tot l’Estat, hi ha una campanya en demanda d'escoles i de millors dotacions a les que ja existeixen. Manifestacions diàries. Freqüents tallades de l’Autovia. Tancada de l’APA del Bernat Metge a l'escola, el dia 25. El 27 van tancar les botigues en solidaritat dues hores. Les mobilitzacions acaben cap al 28.

1979 (octubre, 31) Tancada de professors i alumnes de I'INB Bellvitge al centre, per problemes dels PNN.

1979 (novembre, 10) Creació de l'actual AVV. de Bellvitge.

1979 (novembre, 16) Manifestació per integrar la Guarderia Tintin a la xarxa municipal. L'Ajuntament acorda fer-ho el dia 24.

1979 (març) Suspensió de pagaments de CIDESA.

1979 (març) Els dies 22 i 27 vaga d'escoles estatals. L'última en coordinació

amb tot Catalunya.

1979 - 1981: Se realizan excavaciones en ángulo nordeste del exterior del edificio de la Ermita. Se descubren tumbas que sitúan su origen en el siglo XII.

1979 (setembre) Inauguració de l’Aula de Cultura. (Escola d’adults, música: amics de la música i arrels, arts plàstiques...)

Bellvitge. Noticias año a año. Los años de las luchas: 1975-77

Bellvitge. Noticias año a año. Los años de las luchas: 1975-77

Con las aportaciones de Manuel Domínguez del cel'h 

1974 (novembre-des.) Entitats juvenils de diversos bars de l’Hospitalet organitzen la I Olimpíada Popular, amb caràcter reivindicatiu.

1975 (gener-febrer) Les activitats de L’Olimpíada Popular culminen en reivindicacions i entrevistes amb el batlle sobre la situació dels joves.

1975 - Es van fer unes instal·lacions esportives (3 camps de futbol), que només van durar dos anys, ja que per aquesta zona passava el cinturó del litoral[1] - Perquè es van fer?, ens preguntem encara. (Xic de la Barca)

1975 (febrer, 19) El regidor Gallego denuncia en el Ple municipal el robatori de terrenys al barri segons l’estipulat als plans urbanístics. En concret, 12 Ha. d'equipaments. Fet denunciat el maig del 74 pels veïns.

1975 (març, 15) La Associació Bellvitge-Norte convoca roda de premsa denunciant el robatori d’hectàrees i d'equipaments. Es reclama el compliment del Plan Parcial anterior.

1975 (març, 21) L' Ajuntament aprova suspendre la concessió de Ilicències de construcció per un any. Els veïns ocupen solars i hi senyalitzen els equipaments reivindicats.

1975 (abril) Inauguració mercat, que havia estat demanat uns anys abans.

1975 (juny) Aprovació “AVV i Presidents d’escala S. Roque.”

1975 (juliol) La Marina crea la “Agrupació Deportiva Bellvitge.”

1975 (octubre) Mobilitzacions per la salubritat del barri.

1975 (novembre) Campanya de discussió veïnal sobre el Plan Parcial. S'inicia la construcció de dos blocs. A partir del 28 de novembre, manifestacions quasi diàries contra la seva construcció. S’interrompen les obres. Campanya fins al 9 de desembre. El dia 8 una xocolatada infantil al solar reivindicat és impedida per la policia.

En 1975 la ICC lanza un ataque contra las asociaciones del barrio obligándoles a pagar un alto alquiler bajo amenaza de desahucio, lo mismo ocurre con los pequeños comerciantes que comienzan, así, a agruparse.

1975 (desembre) Catorze entitats del barri s'organitzen quan s'adonen que els volen desnonar.

1975 (desembre,21) Manifestació d’uns 1500-2000 veïns a l’Ajuntament.

1976 (gener, 8-11) Manifestacions diàries contra les obres, a les que es llençava, feia malbé o cremava el material de la constructora. La del dia 11 és dissolta per la policia amb molta contundència.

1976 (gener, 12) El dia 12 manifestació a l’Ajuntament. El regidor Gallego anuncia la seva dimissió.

1976 (gener, 13) Concentració contra la carrega policial del dia 11 i contra els edificis. L'alcalde paralitza les obres.

1976 (gener, 25) S'inaugura al Casal una exposició sobre el Plan Parcial. S'anomena “Por el Bellvitge que queremos”.

1976 (març, 7) Assemblea Plan Parcial. Culminació d'una campanya en la qual s'han recollit més de 2.000 impugnacions al Plan originari i en la que s'ha negociat amb l’Ajuntament.

1976 (marc, 12) Aprovació Plan Parcial. Es van produir diverses reunions comissió veïns - Ajuntament, que culminen amb aquesta aprovació. Es frena l'edificació, a excepció d'un bloc, una torre i un centre comercial de 32 botigues.

1976 (març, 27) Assemblea Plan Parcial. Els veïns (2400) decideixen impugnar el que s'ha aprovat a l’Ajuntament perquè no recull totes les reivindicacions veïnals. Acorden seguir les mobilitzacions.

1976: La Marina, San Roque (ahora tomada por la ORT) y Campoamor presentan cinco propuestas en una asamblea, estas propuestas son rebajadas por los moderados, con lo que se van diferenciando más las posturas.

1976 (març) Davant la retirada de subvencions per part del Ministerio de Trabajo, la guarderia Tin-tin en perill de desaparèixer. Noves manifestacions (finals de marc, una altra a l'Ajuntament).

1976 (abril, 20) El Consell Metropolità aprova el Pla Comarcal.

1976 (abril, 21) Inici de les obres d'un bloc (E-52) tocant al col·legi Bemat Metge. Manifestacions diàries fins a mitjans de maig. Carregues habituals de la policia.

1976 (juny, 19) Assemblea unitària sobre dèficits del barri i el tema del bloc en construcció. Sobre aquest últim punt hi ha divisió. Es produeix un gran acord en el tema de la manca de places escolars. Convoquen una manifestació sobre el tema per al 3 de juliol, fins l’Ajuntament. Fou la segona manifestació legal de la ciutat. Bellvitge comptava amb 17 escoles: 4 d'estatals i 13 de privades (incloent-hi Xaloc i Pineda) i uns 650 nens sense escolaritzar.

1976 (juliol, 21) L'Ajuntament aprova la revisió del Pla Parcial de Bellvitge i accepta certes millores proposades pels veïns i els Col·legis d'Arquitectes i Enginyers.

1976 (setembre, 8) Manifestació i abocament de 14 galledes de fang a les oficines de la regidoria.

1976 (setembre, 20) Nova manifestació en aquest sentit.

1976 (setembre, 21) Presentació als mitjans de comunicació de La Taula Democràtica de Bellvitge. Nova manifestació pel fang, dia 23. Nova manifestació el 2 d'octubre cap a l’Ajuntament, tallada per la intervenció de la policia i de Gallego. Anaven a l’Ajuntament amb fang.

1977 (gener) Ja comencen les assemblees setmanals al Passeig (assemblea del porró, a sota dels locals de l’AVV la Marina, al carrer França, després anomenada de la torre, perquè es reunien al lloc del conflicte.).

1977 (febrer, 6) Es constitueix la Assemblea Democràtica de Bellvitge.

1977 (febrer) Apareixen 3 casos de meningitis al barri. Nens que estudiaven als altells dependents del col·legi Europa.

1977 (març, 2) El SECOD presenta públicament el seu treball sobre Bellvitge.

1977 (març, 5) Xerrada-assemblea sobre el tema meningitis i situació sanitària del barri. S'acorden mobilitzacions i negociacions amb L’Ajuntament.

1977 (març, 10) Inauguració baixador de la RENFE.

1977 (març) Nous casos de meningitis. Diverses manifestacions i talls a l'Autovia. L’Ajuntament es compromet a desratitzar i netejar el barri i a tapar clavegueres, però a res pel que fa a l’assistència medica.

1977 (maig, 12) La CMB va aprovar el «Proyecto de Revisión del Planeamiento Urbanístico de Bellvitge».

1977 (maig) Manifestacions de botiguers contra les pujades dels lloguers.

1977 (maig) Ocupació de la part superior del mercat per un grup de veïns. N'exigeixen el condicionament com a dotació cultural.

1977 (maig) Segons sentencia judicial, ICC ha de ser indemnitzada per la cessió de pisos als habitants dels semi-soterranis inundats.

1977 (juny, 6) Tancada d’un grup de veïns al consultori. Va durar un dia. Manifestacions diàries fins que s'arrenquin compromisos al Ple del dia 10. L'Ajuntament posa un ultimàtum a ICC, ha de cobrir les clavegueres en 10 dies.

1977 (juliol, 12) La CMB aprova la revisió del Plan Parcial de Bellvitge: S'eliminen 10 blocs de 16 pisos, 17 torres de 18 pisos i 10 edificis de locals comercials.

1977 (agost) PSC, PSOE i PSUC creen una Gestora pro CUAM.

1977 (agost, 28) L'Ajuntament ratifica la revisió del Plan Parcial.

1977 (setembre) Nova Festa Major, organitzada per una nova comissió de festes formada pel regidor del barri Piera, firaires i alguns veïns.

1977 (setembre) Amenaces de desnonament a entitats i als qui se'ls va donar pis quan el seu semi-soterrani queda inundat.

1977 (octubre) Comença a funcionar l’Institut de Bellvitge.(INB)

1977 (octubre) Assemblea tema escombraries. Negociació amb L’Ajuntament coordinada amb altres AA. VV. d'altres barris. Mobilitzacions pel problema.

1977 (octubre, 22) Constitució del CUAM. Presentació d'un «Plan de Urgencias», amb tres grans capítols: sanitat, cultura i urbanisme.

1977 (novembre) Mobilització d'afectats davant la desaparició dels fons de les hipoteques que havien pagat a ICC.

1977 (novembre, 14) Inundació de més de 100 semi-soterranis del carrer Prado per obturació de les clavegueres.

1977 (desembre, 14 o 15) El Ple municipal aprova la inhabilitació com a habitatges dels semi-soterranis i n'aprova la clausura.

---

[1]http://bellvitgejose.blogspot.com.es/2009/04/39-sucedio-en-bellvitge-en-1975.html

1953-1964 Del Plan Comarcal als Plans Parcials de Bellvitge

1953 - El Bellvitge que hoy conocemos empieza a gestarse en el Plan Comarcal de 1953. En ese plan, generado para dar respuesta a las oleadas migratorias de aquellos años, es donde por primera vez, alguien piensa en los campos de cultivo que configuran Bellvitge como zona residencial.[1]

Els polígons d’habitatges són fruit de la zonificació de l’espai que proposava l’urbanisme racionalista, és a dir, de la divisió de l’espai en zones especialitzades segons la seva funció: residencial, industrial, lleure, etc. L’opció del polígon era molt popular entre els urbanistes i polítics europeus de les dècades del 1950 i 1960. A l’Espanya franquista, la pressió de les empreses constructores i la complicitat de les institucions polítiques van provocar que s’oblidessin els principis socials que els inspiraven i acabessin tenint les següents característiques: 

“En general se trata de operaciones destinadas a crear viviendas para la clase obrera al menor coste posible, de localización frecuentemente periférica y con problemas de integración en la trama urbana, deficientes equipamientos y baja calidad de la construcción.” (CAPEL, 1975: 55-56)

“Estos conjuntos están, en la mayoría de los casos, separados de la ciudad compacta y están mal comunicados con ella y con las zonas de trabajo, cerrados en ellos mismos, sin equipamientos o casi, de una gran homogeneidad social (ocupados sobre todo por inmigrados del resto de España), sin espacios públicos de calidad y una arquitectura y unos materiales, casi siempre de baja calidad.” (BORJA, 2009: 41-41)

1955 - A la revista núm. 27 Cuadernos de Arquitectura, es dona a conèixer que el projecte de Perpiñá, segons el que va escriure ell mateix, era per un barri de 7.000 habitatges i 30.000 habitants. Es dividia en dues parts, cadascuna de les quals tenia un parc central, al voltant dels quals es distribuïen els blocs. A aquest pla només es preveien l’avinguda central (prolongació de la Rambla Just Oliveras, l’actual Rambla Marina) i els carrers del perímetre del barri.^[2]

1956 – La resposta de l’ajuntament al primer pla parcial fou de rebuig, basant-se en l’informe redactat per l’arquitecte municipal, Manuel Puig Janer^[3], on es plantejaven alguns inconvenients. El primer, que no havia previst l’evacuació de les aigües pluvials que previsiblement arribarien al nou barri com a conseqüència de la seva baixa cota (entre els 8,10 i els 3,20 m.) o de les periòdiques inundacions provocades pel molt proper riu. El segon, la dificultat d’aixecar edificis de fins a 15 plantes a sobre d’un sòl argilós poc favorable per la cimentació necessària. Finalment, es recordava que en el Pla Comarcal es preveia que la prolongació del carrer Aragó havia de desplaçar-se 150 m. al sud i en el Pla Parcial s’havia posat l’esmentat carrer (el límit superior del barri) en el traçat original.

En relació al primer problema, plantejat com el més important, es deia:

“Entendemos que no conviene acometer la aprobación del proyecto formulado, sin que antes se tenga ya estudiada la solución general de todo el Llano del Llobregat, encauzando el Río, levantando las rasantes de los diferentes sectores (...). Es lógico que, integrándose la urbanización proyectada dentro del Plan General de Ordenación de la Gran Barcelona, no se resuelva este plan parcial, sin que previamente se estudie el conjunto y se salven las dificultades inherentes a la configuración de la cuenca del Llobregat, a fin de evitar mayores males futuros (...). De otra forma, pudiera ocurrir que, con la ejecución del proyecto y subsiguiente construcción de viviendas, se ayudaría a solucionar el problema de la vivienda, pero podrían crearse otros nuevos problemas quizás de mayor envergadura y más difíciles que los actuales planteados.”^[4]

La materialització del pla restà aturada uns quants anys.

1958 – Antes de edificar el barrio, existían algunos núcleos urbanos, como el de la Calle Campoamor, cuyos servicios (como el centro de salud) pudimos aprovechar los primeros habitantes del barrio. También habían masías y los campos que aún se cultivaban, junto a una zona industrial que ya se iba perfilando. Aunque algunos propietarios de terrenos vendieron a la Inmobiliaria ciudad condal, otros se resistieron, como la masía de Cal Rei,  hasta que se vieron obligados a vender bajo amenaza de expropiación.

1959 - La Inmobiliaria Ciudad Condal ya es propietaria de gran parte de los terrenos del polígono de Bellvitge. Esto hace que muestren gran interés en promocionar la Ermita. En Febrero de este año se crea el Patronato de Santa María de Bellvitge para impulsar la restauración de la Ermita.[1] Se diseña la ermita con los porches que no se construirán hasta 1969. J. Commeleran pinta los frescos en esta restauración de 1959-1960.

1Als anys 60 moltes de les famílies que venien a treballar a Barcelona es feien ells mateixos les vivendes als barris anomenats de "barraques" com els de "la Bomba", Pedrosa o Can Pi, que són els que teníem més a prop.

15 de junio de 1961 (LVG) – El Ministro de la Vivienda, José María Martínez Sánchez-Arjona, visita varios grupos de barracas en Barcelona. En una reunión de trabajo se habló de un decreto sobre la desaparición de las barracas en Barcelona, Badalona, Hospitalet y Santa Coloma, que totaliza unas 9.000. A tal efecto hay previsto un plan que ha de desarrollarse en cinco años y que prevé las adecuadas construcciones para dar una morada digna a sus habitantes.[3]

Al 1961 Xavier Busquets presenta la remodelació del Plan Parcial per desenvolupar la proposta de Perpiñá segons els principis constructius del hòlding ICC-CIDESA. El nou projecte recollia la proposta de Perpiñá i la respectava en alguns trets més importants: polígon d’habitatges amb avinguda central amb traçat sinuós, etc. Tanmateix, transformava les característiques dels edificis, perquè ja es preveia que fossin construïts amb peces prefabricades. Proposava augmentar l’alçada dels blocs i suprimir-ne una petita quantitat d’ells. El resultat era que l’edificabilitat augmentava un 28% i la densitat permesa pujava a 720 h./ha, el que donava una població d’uns 54.000 habitants.^[4] Fou aprovat per la Comissió d’Urbanisme i l’Ajuntament de l’Hospitalet “se daba por enterado” el setembre del 1961.^[5]

Segons el Pla Comarcal del 1953, els terrenys del futur Bellvitge es dividien en dues parts. La primera era habitable, amb un màxim de 500 habitants per ha, i l’altra estava destinada a parc públic.^[6] En el primer Pla Parcial, del 1956, promogut per l’oficial Comissió d’Urbanisme ja es preveia una densitat de 550 h./ha, amb 7.000 habitatges i uns 30.000 habitants en una superfície de 68 ha.^[7] La ICC va presentar un pla propi el 1960 on s’arribaven a 800 h./ha. L’Ajuntament el va aprovar, però la Comissió d’Urbanisme el va rebutjar, entre d’altres coses perquè denunciava que la densitat real del pla era de 950 h./ha.^[8] El Pla Parcial rebaixat per la Comissió d’Urbanisme, finalment aprovat l’octubre d’aquell any, va quedar amb unes 600 habitatges menys, en una superfície de 73,8 ha. Això donava una població de 50.000 habitants i una densitat de 675 h/ha. Es preveien uns 12.000 pisos de 62 m2 de mitjana.^[9]

… Algunos técnicos del Ayuntamiento expusieron también la necesidad de que la ICC diera respuesta a la falta de equipamientos para la creciente población. De todas maneras, las remodelaciones del Plan Parcial aumentando la densidad del barrio iban siendo aprobadas en el consistorio de Matías España…

Se puede ver en los primeros bloques como el piso 7 es diferente. Pensaban que serían áticos que destinarían a zonas comunitarias, pero luego decidieron hacer los bloques más altos y sin zonas comunitarias. Se vieron obligados a poner ascensor y eligieron el medio más económico.

1965 AVV

1964 - La inmobiliaria Ciudad Condal inicia la construcción en Bellvitge. En agosto ya están hechas las dos primeras plantas del primer bloque. En diciembre de 1964 está terminado el primer bloque y en los años siguientes vendrán a vivir a Bellvitge miles de personas.

El Pla Comarcal i les construccions que es preveien van provocar algunes inversions en infraestructures, el novembre del 1961 es prenia la decisió de convertir la carretera entre Barcelona i Castelldefels en autovia^[1], i l’abril del 1964 s’inauguraven els primers cinc km, que arribaven a l’alçada d’on poc després començarien les obres de Bellvitge.^[2]

---

^[1] http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1961/11/04/055.html

^[2] http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1958/09/21/pagina-24/32679583/pdf.html

---

[1] Domínguez, Manuel. QUADERNS D’ESTUDI núm.10. cel’h.

[2] Valcárcel Sangil, Antonio “Ermita de Bellvitge. Ayer y hoy. del siglo XI al XXI”. 2011

[3]  El barrio de la Bomba l’Hospitalet de Llobregat https://barriodelabomba.wordpress.com/

^[4] Informe, 1980, 4 i CARALPS, 17

^[5] BIM 31(3R. trim 1961), pg 93

^[6] Informe situación…, 1980: 2

^[7] CARALPS, 15

^[8] Informe, 1980. 3

^[9] CARALPS, 16

---

[1] AVV Dossier 1999 sobre Bellvitge, autor desconocido.

^[2] PERPIÑÁ, 1956: 24-28 (consultable a

http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/108608/162546

^[3] Acord del Ple de l’Ajuntament del 4 de juliol de 1956, recollit a Boletín de Información Municipal, núm. 11, Tercer Trimestre 1956, p. 7. L’1 d’agost s’aprovaren els plans parcials del Sector de Can Trias, de Les Planes i de Provençana. El 5 de setembre s’aprovà el pla del Sector de La Florida i el projecte d’obres dels Blocs Onésimo Redondo.

^[4] Informe..., 1956: 19-20