HISTORIA DEL JOAN XXIII. Resum

La història del C. E. Joan XXIII no hauria estat possible sense l’entusiasme del seu fundador, Josep Ituarte Mata SJ ( Medalla d’Or de la ciutat a títol pòstum).

Ell va saber “engrescar”, en el seu projecte, un grup de joves jesuïtes i laics, amics, gent del barri, pares, mares, educadors, empreses, institucions...

Tots ells, amb la seva il·lusió, entrega i treball han fet possible que allò que en aquell temps semblava una utopia sigui ara una realitat.

La Lali Xiberta, que juntament amb Lali Carreres varen ser les pioneres del Joan XXIII, ens explica: “L’estiu del 68, un grup de joves, amb el Pepe Ituarte al capdavant, van fer una enquesta al barri de Bellvitge per saber quines eren les necessitats prioritàries. (En aquell moment Bellvitge era un grup d’edificis sense voreres, ni clavegueram, ni ambulatoris, ni escoles, ni...).

Es va decidir començar una escola amb nens i nenes de 4 anys. La immobiliària va cedir un espai en un altell del carrer Ermita, 20.

El mes de novembre va començar el curs amb 12 ó 15 nens i nenes. Abans, gent voluntària havia netejat i adequat l’espai i també havia comprat material. L’espai era molt precari i compartíem els lavabos amb els altres llogaters dels locals de l’altell. Sortíem a jugar al descampat que teníem a prop, davant l’Ermita. Aquest fet ens va provocar més d’un ensurt.

Vàrem intentar posar les bases educatives fonamentant-nos en la reforma pedagògica d’aquell moment i en el moviment de mestres de Rosa Sensat. El fet de dur a terme una escola activa, mixta i catalana no hagués estat possible sense el suport incondicional de Pepe Ituarte i d’un grup de pares i mares.

En aquell primer temps, com que l’escola encara no tenia nom i les dues mestres ens dèiem Eulàlia, la gent en deia afectuosament: “L’Escola de les Lalis”. A poc a poc, cada any es va anar augmentant un curs, així també la confiança en aquella nova escola.

A molta gent li costava entendre aquella escola que era diferent: barrejava els nens i les nenes (es va fer coeducació des dels inicis), els parlaven i ensenyaven en català i s’aprenia jugant. El lema de l’escola era: “Aprendre és divertit”.

El segon any, curs 1969/1970 i en uns locals de l’altell del carrer de l’Ermita, 80 es va fer alfabetització i administratiu no reglat. També es va començar un primer curs de batxillerat amb 12 alumnes. 

El desembre del 1970, es va passar al local comercial del carrer Prat, 80 i l’Ajuntament ens va cedir un terreny prop del local, amb una tanca provisional, per utilitzar-lo com a pati.

Es va continuar amb l’alfabetització fins a graduat escolar amb 4 nivells: alfabetització, iniciació, pregraduat i graduat, amb un centenar d’alumnes. Es va ampliar l’ensenyament professional amb delineants i cursos del PPO (Programa de Promoció Obrera).

Aquests cursos eren: soldadors, enrajoladors, reparadors d’electrodomèstics, conductors de 1a. i programadors informàtics (aquests promocionats per l’empresa IBM).

Pepe Ituarte ens va dir que ja era hora de pensar en un nom per a l’escola. L’equip de mestres vàrem pensar en el de “Jericó” per a l’educació general bàsica (que llavors ja tenia dues línies) i el Pepe en el de “Joan XXIII” per al Centre d’Estudis. Al cap de poc temps, vàrem haver de renunciar al de “Jericó”, perquè els dos noms donaven lloc a equívocs i problemes legals.

Dos anys més tard, es va iniciar la formació professional reglada amb 406 alumnes i les especialitats d’administratius i delineants. També, mentre estàvem en aquell edifici, es va crear l’Escola Esportiva i el Departament d’Orientació. L’any 1974, es van posar els fonaments del nou edifici i l’any 1975 es va fer la pista esportiva. Per fi teníem un lloc decent per a l’esbarjo dels infants i els joves, i per a les activitats de l’Escola Esportiva!

Curs 1977-1978: inauguració de l’edifici actual. En tan sols deu anys, el centre ha passat de 39 a 1.000 alumnes. 

Març de 1983: inauguració de la piscina, construïda amb finançament mixt entre la Generalitat de Catalunya i aportacions privades. La instal·lació és d’ús públic, amb conveni amb l’Ajuntament de l’Hospitalet.

Curs 1988-1989: el centre compta ja amb 1.900 alumnes. Estratègia de lluita contra el fracàs escolar de l’entorn. S’inicien els cursos d’aprenentatges professionals, programa específic per atendre joves en risc social.

Curs 1993-1994: s’inicia l’aplicació experimental de la reforma educativa (LOGSE), convertint-se en centre pilot del Departament d’Educació del Govern de la Generalitat.

El 29 de novembre de 1996 mor el fundador del centre, José Ituarte Mata. La cerimònia fúnebre, celebrada al poliesportiu del col·legi, és un multitudinari acte d’homenatge a l’obra del jesuïta i de reconeixement i a la Fundació Joan XXIII.

Estiu de 1997: camp de treball a Bòsnia. Durant la guerra dels Balcans, un grup d’alumnes de formació professional es planteja seriosament donar algun tipus de suport a la població afectada per la guerra. Finalment, 20 estudiants de l’especialitat d’electricitat, amb tres educadors del centre, van organitzar un camp de treball a Sarajevo i Vrvovaic (Tuzla). Van instal!lar un total de 50 escalfadors elèctrics a les cases que s’estaven reconstruint. Fins i tot, van fer “una classe” a tot el poble perquè el sabessin engegar quan els connectessin al corrent elèctric. Prèviament, els alumnes van organitzar una campanya de recollida de fons per comprar els escalfadors i pagar el viatge. El projecte també va comptar amb la col·laboració d’empreses relacionades i de l’Ajuntament de l’Hospitalet.

Octubre de 1999: creació de l’associació educativa International Education, que agrupa, en els seus inicis, onze escoles europees de diversa naturalesa per promoure el coneixement cultural entre alumnes de diversos països i estimular l’aprenentatge de llengües estrangeres.

2001: es decideix la transformació de l’espai de la piscina en un Centre de Tecnologies, per facilitar la inserció dels ciutadans i les empreses de l’Hospitalet i el Baix Llobregat en la societat del coneixement.

Gener de 2003: inici d’un curs dirigit a dones del barri que estan, des de fa anys, fora del mercat laboral per qualificar-se en habilitats d’empleades d’oficina i telefonistes. En l’actualitat, ja se n’han impartit vuit edicions.

2003: el centre rep el premi de la patronal catalana PIMEC-SEFES a la Innovació en la Formació en els Centres de Treball.

1 de juny de 2005: inauguració oficial del CETEI,

Curs 2006-2007: integració d’una unitat de suport a l’E.E. a 1r. d’ESO.

Desembre de 2007: I Premi Marta Mata. El Ministeri d’Educació i Ciència convoca el I Premi Marta Mata a la qualitat dels centres educatius. La candidatura del Joan XXIII presenta 29 avals, entre els quals figuren administracions públiques i entitats del món educatiu de Catalunya i d’Espanya. L’objectiu principal del premi és reconèixer, destacar i fer visible la trajectòria d’aquells centres docents no universitaris que s’han distingit per les seves bones pràctiques i per l’esforç compartit de la comunitat educativa en la millora de l’acció educativa, per aconseguir una educació de qualitat per a tots.

Curs 2007-2008: integració d’una unitat de suport a l’educació especial (USEE) a infantil i primària.

Curs 2007-2008: el Departament d’Educació encarrega al CETEI l’acompanyament d’una vintena d’escoles públiques i concertades per aplicar el programa Laboratori de Transferència de les Tecnologies a l’Aprenentatge.

Curs 2009-2010: El centre és pioner en la implantació del Programa 1x1, a l’ESO (1alumne/1 ordinador), promogut pel Departament d’Educació. Aquest projecte, en què l’alumnat de 1r d’ESO canvia els llibres i llibretes per un ordinador portàtil i llibres digitals en més de la meitat de les matèries, és el punt de partida d’un nou model d’escola que, incorporant la tecnologia, impulsa la innovació i el canvi metodològic a l’ensenyament.

Setembre de 2009: el centre és seleccionat per a la seva incorporació al Programa Qualifica’t del Departament d’Educació, l’objectiu del qual és contribuir, des de la formació professional, a la millora de les qualificacions de les persones com una mesura contra el creixement de l’atur estructural.

 (Resum estret de la informació aportada per Lluis Camós i M. Carmen Arderiu)