BALADA DEL BELL-VIATGE RFJ

BALADA DEL BELL-VIATGE

Sempre que puc vinc a veure’t

Del meu cor, estimada.

Passen els anys llisca la vida

I sempre et veig igual: fresca i galana.

Potser sí que el pas del temps

T’ha marcat un xic la cara,

Però jo no me n’adono

I et trobo totes les gràcies.

Quan et veia amb ulls joves

Eres reina de les prades,

I ara amb els ulls entelats

Et veig nafrada de cases.

Has perdut els teus rosers

I la font de l’aigua clara

I els que corren pels camins

No s’aturen a mirar-te.

Et coneixem per María,

María del Bell-viatge,

Amb els horitzons oberts

Cap el mar i la muntanya.

Dins del silenci dels camps

Se t’oïen les batallades

Eixides del teu cloquer

Amb dringar d’or i de plata.

Venia gent de molt lluny,

Caminant o bé amb tartanes

I es postraven als teus peus

I de genolls et pregaven.

Tota la Marina era

Un joiell ple de maragdes

I tu lluïes amb clarors

De celestials estelades.

(R. Fernández Jurado, 1981)

anys 60

(Foto dels arxius de la parròquia de M. D. Bellvitge, anys 80)