RAMON FERNÁNDEZ JURADO (Almería,1914 – Barcelona, 1984)
Va venir a Barcelona,
amb la seva família, al 1918, instal·lant-se al barri de Gràcia. Al 1928 va
començar a treballar d’ebenista. De seguida es va fer sindicalista i
posteriorment es va afiliar al POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista)
Durant la guerra
civil va participar als combats de Barcelona i després va anar voluntari al
front d’Aragó. Va ser comandant de l’exèrcit republicà. Va ser ferit i fet
presoner. El van condemnar a presó.
Quan el van
alliberar, va continuar militant al POUM de forma clandestina però, finalment,
va haver de marxar a França, al 1948 i un any més tard a Xile. Al 1964 tornà de
Xile i s’instal·là a Bellvitge i anys més tard visqué a Castelldefells, on fou
regidor de l’Ajuntament. Al 1984 és elegit Diputat del Parlament de Catalunya.
Estudià català i
obtingué el títol de professor de català, impartí diversos cursos i va fer
vàries traduccions i correccions. També estudià i donà classes d’esperanto.
Participà en
nombrosos concursos literaris i obtingué molts premis de poesia. Va donar
conferències sobre Història de l’Hospitalet, i més en concret, dels barris de
la Bomba i de Bellvitge, confeccionant un arxiu de la Història de Bellvitge.
Va col·laborar en
diverses publicacions, va fer de locutor de ràdio i va participar a nombrosos
debats a la televisió i la ràdio. També va escriure lletres de cançons i
participà en la filmació de “La vieja
memoria” de Jaime Camino.
(Informació treta bàsicament del quadernet editat pel
“Grup Sardanista Tot Bellvitge” al 1996, 1r. Certamen de poesia que aquesta
entitat va organitzat, en col·laboració amb l’aula de cultura de Bellvitge,
l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i l’associació de poetes i escriptors
de Catalunya)
Alguns dels seus pensaments:
“La terra són els homes que hi viuen, que hi pateixen,
que hi treballen. (...) La terra és la gent que hem de servir, per a la qual
hem de lluitar i treballar, per a la qual hem de dignificar-nos. (...) Desitjo
que un dia la gent tingui una gran cultura humanística, àmplia, universalista,
que sàpiguen que tots els homes som germans, que tots naixem i morim de la
mateixa manera: desemparats.”[i]
“la inserció en el teixit social (conviure diàriament amb
la gent que treballa activament sense voler cap càrrec) significa la cullereta
de te de mel entremig de tantes glopades d’amarga fel que de vegades t’has
d’empassar.”[ii]
(parlant dels partits polítics)
“Catalunya sempre ha
estat un país de síntesi, no de divisió, aquí les coses sempre acaben
quallant.”[iii]
No hay comentarios:
Publicar un comentario