viernes, 17 de julio de 2015

L’HOME DEL CARRO RFJ











L’HOME DEL CARRO



Són quarts de vuit del matí.
El dia just s’esbadella.
L’home va damunt del carro
i la boira l’acompanya.

Els qui foren camps gemats,
ara són munts de deixalles,
blocs de ciment enlairats
occiren totes les prades.

L’home del carro dempeus,
té un xic trista la mirada,
recorda el temps que visqué
lluminoses matinades.

El seu carro és el darrer
dels estols que abans passaven
per anar a segar alfals
enveja de les maragdes.

Recorda els pins i la Font
de l’ermita solitària
amb la Verge camperola
Madona del Bell-Viatge.

El temps que no tornarà
el duu arrelat a l’ànima
i el fogar dels sentiments
s’arbora de vives flames.

Dins la boira del matí
el cavall tiba i avança
per un laberint de blocs
escampats com una taca.

L’home del carro es difon
engolit dins de la xarxa,
enyoradís de la pau
de les albades llunyanes.


R. Fernández Jurado, hivern 1974


No hay comentarios:

Publicar un comentario